Per a mi la parauleta d’avui anirà associada per sempre més a un joc de paraules intraduïble a què em vaig haver d’afrontar en una de les novel·les d’en Montalbano. El joc sorgia durant un dels inefables diàlegs precisament entre el comissari i l’agent Catarella, l’encarregat de la centraleta i especialista en informatisme (el mot en catarellès per dir informàtica): l’agent comunicava al seu superior que per rastrejar l’ordinador necessitaven “un programma di polizia” i no en tenien cap, i en Montalbano, sorprès, responia: “Ma non siamo noi, la polizia?” L’equívoc venia del fet que en realitat el programa era “di pulizia” (de neteja), i l’afàsia d’en Catarella havia fet de les seves (si us demaneu com el vaig resoldre, sapigueu que em va tocar empescar-me un acudit nou, a partir de l’homofonia entre vellet i baieta: un programa vellet versus un programa baieta (per netejar). De fet és el sistema a què recorro en bona part dels casos, adaptar-los, perquè com sap tothom que ha intentat explicar a un foraster acudits basats en jocs de paraules, la immensa majoria de les vegades no es pot).

Feta aquesta prèvia tan llarga, tot just em queda espai per expressar la sorpresa que he experimentat en esbrinar (no m’havia pres mai la molèstia de consultar-ho, no em demaneu per què) d’on prové la paraula policia. No ho diríeu mai. Doncs agafeu-vos fort perquè prové de… polític. Tal com ho sentiu. Amb tots els acudits, aquí sí, que això implica. Polític el vam prendre del grec politikós, ‘relatiu a la ciutat, l’estat, el govern, i el que és curiós del cas és que la pràctica totalitat dels derivats (que no són pocs, un parell de dotzenes) tenen a veure amb això, amb la política: apolític, polititzar, politiqueria, politòleg, geopolítica… I ves per on, els dos únics que no segueixen la norma són policia i policíac (bé, ara també policial, una novetat recent del DIEC), com un parell de secrecions que no podien sinó emanar d’un substantiu tan desprestigiat com el cap de família.

Un amic meu que treballa als Mossos d’Esquadra em va explicar que els quadres dirigents s’estimen més la denominació de ‘Policia de Catalunya’ que no pas l’altra que he escrit primer, la popular, perquè consideren que això els homologa amb la resta de cossos de seguretat europeus. Però a mi, i sospito que a bona part dels meus conciutadans, mentre la imatge que ens ve al cap quan sentim el mot policia sigui la que és (tant si va en format atonyinador de manifestants com barrut que es cola a la cua de la vaccinació), sincerament, em continua agradant més la denominació popular.