Com que el final de l’article passat va ser tan xocant, el repeteixo breument per si algú no se’n recorda bé. Reproduïem la curiosíssima etimologia del mot tràmit: “meat ‘conducte natural’. C. 1500, del llatí meatus, -us, ‘acció de passar camí’, derivat de meare ‘passar, circular’.

Què? Simpàtica, oi? L’agafis per on l’agafis, la cosa té substància. D’entrada perquè ens revela que el verb col·loquial castellà mear volia dir, en origen, ‘passar o circular’, cosa que lliga perfectament amb la idea de l’orina travessant l’uretra per sortir a l’exterior. En català disposem del substantiu meat, que significa ‘Conducte o canal natural’, no necessàriament urinari, i, a part dels professionals de la medicina, segurament només els sona als aficionats als crucigrames, on, com us podeu imaginar, permet definicions ben vistoses.

    Però també fa gràcia que tràmit (‘Pas o diligència que exigeix un afer perquè avanci fins a la conclusió’) contingui en l’arrel aquesta idea de moviment que porta cap a un final, si més no perquè en països com el nostre, escarmentats per segles d’administracions ineficients i burocratitzades, la sola idea de tràmit evoca l’empantanegament de les gestions i la dificultat de concloure-les. Cal aclarir que tràmit descendeix de trames (sempre fill de meatus), és a dir, ‘viarany, drecera’ (cosa que, si vas a mirar, ho fa encara més paradoxal).
    Als qui us hagi sorprès l’existència de la paraula meat, penseu que en realitat l’heu tinguda sovint davant dels ulls. Concretament en l’adjectiu permeable i tots els seus derivats (permeabilitat, impermeabilitzar…), el més cèlebre dels quals és, no cal dir-ho, impermeable. Estrictament, aquest adjectiu significa ‘que no permet el pas de fluïds a través seu’, i és exactament allò que esperem d’aquella gavardina o capelina que ens posem quan plou (i que, sigui dit a tall d’anècdota, entre la gent gran encara se sent anomenar xubasquero, del castellà chubasco). Permeable conté, doncs, la imatge de ‘passatge o circulació’ (en aquest cas de líquids, però també d’idees o d’influències) rebut del meatus llatí.

    I tot plegat, al final, com ho lliguem? Bé, ho he anticipat una mica al paràgraf on al·ludia a la tirada a l’immobilisme que caracteritza les administracions d’aquí, especialment la castellana. Un cop confirmat que la llei d’amnistia no es tramitarà, no cal ser gaire suspicaç per incloure la idea d’impermeabilitat pel mig, oi? Impermeabilitat de la mentalitat espanyola a qualsevol besllum de modernitat, tolerància o respecte pel diferent. La cançó de sempre, vaja.

    Malgrat tot, bona pasqua.