Com que de la immunitat ja en vam parlar fa poc més d’un any, avui ens fixarem en l’altra meitat del vergonyós sintagma que protagonitza la setmana política a escala europea.

    No cal escarrassar-s’hi gaire per deduir que retirada prové del verb retirar, que al seu torn fa tota la cara de ser-ho de tirar. I en efecte és així. Tirar és un verb dels que ficaríem sense dubtar al sarró dels freqüents, perquè és molt polisèmic (si us preneu la molèstia de cercar-lo al diccionari veureu l’enorme quantitat d’accepcions que té). També té força derivats, especialment compostos (tiralínies, tiratac, tirallet…), tot i que als efectes que ens interessen avui ens centrarem només en els tres primers.
    Que són els verbs. Concretament atirar, estirar i retirar. El primer no és gens conegut, fins al punt que ni tan sols és normatiu (per més que en francès i italià, per exemple, sigui ben corrent): és sinònim d’atreure. El segon, en canvi, sí: d’estirar tenim estirada (de cabells, o la crescuda que fem d’adolescents), estirat (tibat, arrogant), estirament (en llenguatge esportiu) i el compost estiracordetes (que jo devia aprendre de nano en algun llibre de La Galera i em va quedar que volia dir primfilat, però resulta que no, que es diu de qui “es complau a ajudar a fer mal a algú”, car l’estiracordetes original era l’ajudant del botxí.
    Finalment, el tercer, retirar, és el pare del nostre mot del dia. I també d’un parell o tres més amb força rendiment: retir (la jubilació), enretirar i retirat (cada dia més arraconat per jubilat, això sí). També els són germans retirança (un arcaisme per dir ‘semblança entre persones’) i retirament (que tot i que el diccionari defineix genèricament com ‘acció de retirar’ hauria pogut ser el terme per designar aquella acció de l’àmbit sexual que col·loquialment anomenem ‘marxa enrere’ i que, la veritat, en llenguatge formal no sé pas com s’anomena. Pel que fa, ara sí, a retirada, tal vegada el significat més conegut és el militar, una maniobra deshonrosa però de vegades assenyada (“Una retirada a temps és una victòria” assegura la veu popular, sentència traslladada després al lèxic de la seducció). Ara bé, la segona accepció tal vegada no us serà tan familiar però fins no fa gaire era d’ús ben comú: ‘tenir una retirada’ a algú, és a dir, assemblar-s’hi (és sinònim de la retirança abans esmentada). I res millor que un bon exemple per aprendre a fer-la anar: “Els parlamentaris europeus, amb aquesta canallada que acaben de perpetrar, trobo que tenen una retirada a…” i aquí us deixo que completeu la frase vosaltres.