Va, que avui començarem amb un joc d’aquells que ens agraden i que ens durà a una mena de paradoxa. L’enunciat seria: per quins mots està format el compost del títol? Segurament deu ser el més fàcil dels que hem fet mai, perquè són transparents: pel prefix auto-, que vol dir ‘mateix’, i pel mot nom, i ensamblats voldrien dir una cosa com ara ‘en el seu propi nom’ o ‘en nom d’ell/a mateix/a’. I on és la paradoxa? Doncs en el fet que el diccionari etimològic no l’adscriu a la família dels derivats de nom sinó que el deixa sol, diferenciat de qualsevol altre. Deu tenir a veure més aviat amb el prefix, perquè fa el mateix amb mots com autòcton, autopista o autòpsia. Sigui com vulgui, el DIEC aplega un centenar i mig llarg de compostos amb aquest prefix, que, si hi afegim els que encara no són normatius, amb tota probabilitat deuen depassar els dos-cents.

En realitat el diccionari defineix autònom així: ‘Que es governa per les lleis pròpies, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix’, i mai més escaient això de ‘facultat’ perquè precisament la UAB, la segona universitat (cronològicament parlant) del país, és coneguda popularment com l’Autònoma. Per a descriure la gent que treballem sense amo ni empresa, en canvi, reserva la definició ‘Dit del treballador per compte propi i no d’altri, que no depèn de cap patró’.

Encara que l’Etimològic la presenti en entrada separada, el parent més (tristament) cèlebre d’autònom és autonomia, aquesta paraula que aplicada a les persones resulta positiva perquè és sinònim d’independència (generalment física, però també emocional) i que en canvi en l’àmbit de la política espanyola significa tot el contrari. Un lligam que aparentment afluixa la corretja (comparat amb l’atàvic unitarisme hispànic) però que en realitat no és sinó una manera sofisticada de dissimular-la. Per als de la meva generació resulta difícil no recordar-se d’aquell lema tan famós a finals de segle: “L’autonomia que ens cal és la de Portugal”.

En canvi, un mot que no hi té res a veure però que, casualitats de la vida, va just al seu davant per ordre de llista és autònim, i amb aquest sí que hauríem pogut fer un concurset ben eixerit. Com per exemple aquest: quin diríeu que n’és el significat correcte? U: nom real de persona, oposat a pseudònim; dos: llibre o obra publicada amb el nom real de l’autor; tres: treballador autònom que implora en va a l’administració una compensació perquè per culpa de la pandèmia no pot fer de mim.

Pista: només una és falsa. Solució, al diccionari