RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/05/2020
 
Desescalar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Encara no surt al diccionari, però ja ens hi hem avesat tant que és com si hi fos. I abans que algú es precipiti a reclamar-ho, dono el meu parer: m’estranyaria que hi acabi entrant, si més no a la curta, perquè és un ús impropi a partir d’una traducció esbiaixada de l’anglès (desescalation), per l’estil del col·lapsar que vèiem fa poques setmanes. Un ús d’aquells que als lingüistes no els agraden gaire. Donem-li (i donem-los) temps.

Però desescalar té una virtut com a neologisme que fa que valgui la pena aturar-s’hi un moment. Desmuntem-lo. D’entrada, si li retirem aquest prefix que l’ha fet posar de moda (des-) ens trobem un verb perfectament habitual: escalar, tant en el sentit literal (practicar l’esport de l’escalada) com en el figurat (ascendir socialment). Si reculem una passa més, obtindrem un mot encara més freqüent en la nostra vida: escala, terme una mica polisèmic i amb força accepcions (escala de mà, de tisora, extensible, mecànica…; escala de valors, a gran escala, joc d’escala…). Però aquí ve la sorpresa: una paraula tan quotidiana com aquesta no passa d’una vintena de derivats, cosa que la situa en la franja tirant a baixa de les constel·lacions lèxiques que tant ens agrada fer en aquesta secció. Escaleta i escalinata tal vegada són els dos més coneguts, i després ja vindria escalafó (es veu que d’origen castellà) i, molt desconegut, el meu preferit: escalera, un adjectiu ideal per als jocs de paraules perquè no és, com podria semblar, cap barbarisme sinó que qualifica la bèstia de corral que va a l’escala del carro. Un terme en complet desús, com tants altres propis de la vida de pagès.

L’altra meitat dels derivats tenen a veure precisament amb l’etimologia del mot, que no és altra que scala, ‘esglaó’, i en darrera instància scandere, ‘pujar’ (faig un incís una mica llarg per apuntar que aquest verb en va generar un de ben allunyat semànticament, encara que molt semblant en la forma, que és escandir: ‘Parlar descomponent les paraules en síl·labes pronunciant-les separadament’. És a dir, pronunciar de manera lenta i clara un o més termes per tal que s’entenguin bé. Trobo que és un verb preciós injustament desconegut. Fi del parèntesi). Aquests derivats són les branquetes respectives d’esglaó i d’escaló; el primer té el seu què perquè en realitat és un encreuament del segon amb graó: escaló + graó = esgraó, una d’aquelles interseccions que solen generar confusió en els parlants.

I fins aquí les virtuts de desescalar. La resta de l’interès queda reduït a comprovar si, efectivament, el nou sentit provinent de l’anglès acabarà per ser normatiu o no. S’ac
cepten juguesques.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/02/2026
Gaudí
Ja m’agradaria poder dedicar el rodamot d’aquesta setmana al geni de Reus, o de Riudoms, però no. Per desgràcia, diumenge passat es va celebrar al Liceu de Barcelona el festival de final de curs de la classe dels Esquirols, ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/02/2026
Servei
Es tracta d’un mot polisèmic, d’aquells amb tantes accepcions i amb profusió de locucions que podria donar molt de joc. Però avui començarem per l’etimologia, perquè no es pot negar que té g...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/01/2026
De trens i ferroviaris
No patiu que no és cap lapsus. Aquesta peça s’hauria hagut de titular ‘Rodalia versus rodalies’ o una cosa per l’estil, perquè el dilema que ens interessa és si aquest terme s’ha d’escri...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71