#MeridianaResisteix fa cinquanta vespres seguits que talla la sortida de Barcelona (els va complir dilluns) i l’endemà hi vaig voler participar, que normalment m’agafa una mica lluny. Em van emocionar l’energia i les ganes de combat de la gent, i sobretot la manera com plantaven cara als energúmens del casc i la porra, una casta de gent que, quan els veus fer allò que fan, reses perquè no et toqui mai tenir un parent així. Jo no podria estar a taula al costat d’algú que és capaç de fer de la bestialització, de la deshumanització, una forma de vida (em refereixo als agents d’aquestes brigades, no cal dir-ho, no pas als de policia en general).

En canvi, allò que m’ha decebut, ves per on, és el mot. Resistència és un terme de gran prestigi a les esquerres de tot el món, i ha anat fent més grossa la seva llegenda a cop de revolució i de lluita anti-sistema. Però el seu trajecte filològic no està ni de lluny a l’altura del mite. La família de resistir és ben curteta: tot just una dotzena de derivats, dels quals el nostre d’avui és el més il·lustre. Al seu costat, resistent, que també es beneficia d’aquesta aureola de lluita contra l’opressió, i irresistible, un adjectiu que, contràriament, ja ens acosta a camps semàntics que tenen ben poc a veure amb la mítica del combat. I para de comptar.

La resta de la parentela no va més enllà del mer folklore filològic, si em permeteu l’expressió: l’aire fred i tècnic de resistivitat (que en efecte pertant al camp de l’electricitat), la gràcia hexasil·làbica de resistibilitat (“Qualitat de resistible”, que podríem fer servir en una frase ben poc entenedora com ara “Aquell xicot no em farà trontollar perquè ja es veu que té molta resistibilitat”) i l’aspecte decimonònic de resistiu, “que té resistència”. Posats a trobar-hi alguna punt d’interès, té un cert valor pedagògic resistidor, perquè no és pas substantiu sinó adjectiu, i d’aquells amb valor doble, és a dir, contrari: que resisteix i que és resistible. Dit així sembla una mica abstrús, però amb un exemple s’entén millor. Deia un menorquí als amics, referint-se a la seva al·lota, que feia una hora que xerrava: “Quan es posa així no és aguantadora”. És a dir, que no hi havia manera d’aguantar-la. O quan diem que un llibre és molt llegidor: no és que el llibre llegeixi sinó que fa de bon llegir. Des d’aquesta perspectiva, doncs, es tracta de veure qui serà més resistidor: si #MeridianaResisteix o la repressió.