Avui això no és ben bé un rodalmot. Calla, que ho diré millor: és un  rodalmot, però fuig una mica de la sèrie del procés que ja fa força temps que ens acompanya. És com una pausa de reflexió.

La necessitat de fer-la ha sorgit de la constatació que la realitat em tornava a posar a davant un mot ja tractat. En aquest cas era feixisme, encara que també hauria pogut ser franquisme. La fase en què ens trobem del conflicte catalanoespanyol els ha col·locat de nou en primer terme de l’actualitat, però com que ja van aparèixer (potser més de resquitllada) en algun altre moment, estrictament ja no els hauria de sotmetre a aquesta anàlisi filològico-política. Què ens fa pensar, tot plegat?

A mi, d’entrada, en una afirmació que ens ha costat una mica d’assumir: que tot això no serà tan ràpid com ens pensàvem. Aquella idea ingènua que vam alimentar al principi del procés, que l’Estat no tindria més remei que rendir-se a la celebració del referèndum i que, un cop guanyat, ja esdevindríem la República independent que anhelem, ha acabat deixant pas al convenciment que els processos d’alliberament en l’era moderna són força més lents. Allargant-se, doncs, en el temps, és lògic que la terminologia experimenti pujades i baixades i per tant que els mots desapareguin i reapareguin.

Una altra manera de mirar-se aquesta dinàmica, tal vegada més pessimista, seria la de pensar que hem entrat en bucle. I ha estat escriure aquest mot i pensar “home, bucle és una bona paraula per dedicar-li un rodalmot”. D’entrada, perquè té aquesta particularitat en la pronúncia, que fem amb les dues vocals tancades. Com súper, per exemple, que diem d’aquesta manera perquè, tractant-se d’un prefix rebut tal qual del llatí, el nostre cervell hi reconeix un element aliè i per tant no l’integra al sistema vocàlic diguem-ne patrimonial. Però, feta la primera consulta, resulta que no: bucle és un míser castellanisme, segons mossèn Alcover, “inadmissible en la nostra llengua”. Tot i aquesta advertència del fautor del Diccionari català-valencià-balear, el DIEC l’incorpora amb el mateix significat que el recollia aquell: el de ble o rull de cabells. I tot seguit hi afegeix els altres, el de ‘figura d’acrobàcia aèria’ que ha donat peu a l’ús figurat més freqüent tot passant pel llenguatge informàtic: “Seqüència d’instruccions que pot ser executada repetitivament”.

No trobeu que té alguna cosa de premonitori, aquesta irrupció d’un mot tan blasmable per Alcover, en un moment de l’enfrontament com aquest? Digueu-me paranoic, o buscapeusalgat, però jo sí.