Anys enrere, el poeta Jaume Subirana ens va enviar a una colla d’amics un correu electrònic amb una sola paraula, seguida de molts signes d’exclamació: “neutral!!!!!!” Com en aquella pel·lícula, només els iniciats podíem desxifrar el significat del missatge, que, en efecte, a qualsevol altre li hauria semblat un absurd. La feta és que en aquella època la colla de ludòpates del verb érem presa de la febre dels anagrames, i en buscàvem per tot arreu. Per exemple, a les marques dels cotxes que ens circulaven per davant. N’hi havíem trobat a SEAT (està, tesa, atès), a FIAT (tifa), a OPEL (pelo), a CITRÖEN (reconti), fins i tot a una de tan difícil com NISSAN (insans). Però amb RENAULT re, no hi havia manera; feia dies i dies que competíem, fins que en Jaume ho va aconseguir. I, naturalment, li va faltar temps per córrer a compartir la fantàstica troballa.

La suposada neutralitat que els qui no són mai neutrals reclamen per al carrer prové d’un adjectiu llatí molt simpàtic, neuter, que significa ‘ni l’un ni l’altre’. Però neuter és un compost fet a partir d’uter, que vol dir ‘quin dels dos’. Pura dicotomia. Ja des de l’arrel, doncs, aquest terme porta inscrita la llavor de la discòrdia, perquè en una tria sempre hi haurà que se senti perdedor. De fet, una de les batalles més cruentes que s’ha viscut en el camp de la llengua, i que ja fa anys que dura sense acabar-se de resoldre, és la del gènere. La correcció política s’ha empescat tota mena d’invents per aconseguir una mena de gènere neutre utòpic, sense voler acabar d’entendre que, en lingüística, sexe i gènere no són la mateixa cosa. A més petita escala, el corrent més conservador de la filologia catalana continua negant-se a admetre l’ús de la partícula lo en funció de pronom neutre (“lo gros és que…”, “lo sorprenent…”).

Genealògicament parlant, es tracta d’una família curteta (no arriba a la dotzena de membres), però tot i així en pot vantar un de pintoresc, per no dir sorprenent. Em refereixo al neutró, ‘partícula fonamental de càrrega elèctrica nul·la’, batejat d’aquesta manera pel físic Ernest Rutherford tot aglutinant neutr(al) i (electr)on.

Si neutralitat és un substantiu amb un evident prestigi internacional (amb el mite suís com a paradigma), la família també acull un verb que s’hi contraposa: neutralitzar. Definit pel GDLC d’aquesta manera: “Destruir els efectes d’alguna cosa contraposant-li una acció contrària”. Mai més encertada una definició, perquè allò que pretenen els paladins de la suposada neutralitat no és altra cosa, precisament, que la destrucció.