RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/07/2018
 
Desescalar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Aquest és el clàssic xenisme que s’infiltra a la llengua sense esverar gaire ningú i qualsevol dia te’l trobes al diccionari (de moment no, o sigui que a efectes normatius l’hem de considerar incorrecte). I alerta que no me’n queixo, perquè és el procediment pel qual s’han naturalitzat milers de termes en tots els idiomes del món.

En aquest cas hi ha un parell d’elements que el fan paradoxal, tanmateix. El primer, l’absurd del sentit. El prefix des- és molt útil (potser el més prolífic de tots), perquè permet esborrar, recular o desfer qualsevol acció que li posem al darrere, des de tan quotidianes com desenganyar a altres de més sorprenents com ara desabonyegar. Ara bé, desescalar… en què hauria de consistir? En desfer allò que s’ha escalat? És a dir, a baixar, davallar o descendir? Òbviament no va per aquí, perquè la parauleta s’usa en sentit figurat. I ars ve la segona paradoxa: el verb escalar no té cap accepció que reculli aquesta idea, la d’augmentar o apujar d’intensitat. No sentim mai titulars com ara “Escalen les diferències entre l’OTAN” o “Els països àrabs miraran d’escalar la tensió per apujar el preu del barril”. Difícilment, per tant, podràs desescalar allò que no has escalat.

En realitat, com segur que més d’un heu pensat, la novetat no ens ha entrat en forma de verb sinó de substantiu: “L’ONU denuncia l’escalada de la tensió a la cimera”. Tot molt més sibil·lí. Resulta que escalation és un terme que en anglès es fa servir en el llenguatge militar. A les llengües llatines els primers de copiar-la van ser els italians, directament, a pèl: escalation. L’italià actual ho fa molt, per això és ple de mots anglesos tal com raja (show, weekend, tycoon). Nosaltres, en canvi (i en aquest cas no tinc prou dades per assegurar que ho hàgim copiat del castellà), són més pudorosos i els xenismes els adaptem. En aquest cas era molt senzill, perquè escalada ja existia, i fins i tot (com a substantiu sí) tenia aquest significat; podríem dir que va ser una mala traducció, perquè ja disposàvem d’augment, increment, puja, ascens i altres. Fet el primer pas, introduir la inexistent desescalada ja és un joc de nens. El tercer i últim pas, per ara, és fer-ne derivar el verb: desescalar. En termes de composició de mots, s’ajusta a les regles intrínseques del català; per tant, es pot dir que és admissible. Una altra cosa és que, disposant de rebaixar, afluixar, disminuir, relaxar o atenuar, realment calgués. Que, al meu entendre, no. Però així funciona ara mateix la innovació lingüística. Una veritable escalation invasiva de la llengua anglesa.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/11/2026
Cost (de la vida)
 Hauria resultat imperdonable que aquesta setmana no féssim circular el terme de màxima actualitat, vaga, si no fos perquè ja ha desfilat per aquesta columna no una sinó dues vegades, concretament els anys 2018 i 2022...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/10/2026
Pluja (2)
Explicàvem el dia passat que de les tres dotzenes llargues de fills que té el verb ploure, una dotzena han conservat la O etimològica i les altres dues una U que, coses de l’evolució, també és etimol&og...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/10/2026
Pluja (1)
L’abundància pluviomètrica d’aquest començament de tardor, que ha fet arribar el fenomen d’allò que sovint anomenem precipitacions a les primeres pàgines dels informatius, també ha portat un...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2026
Lloguer (i 2)
La setmana passada vam veure una cosa que sembla una obvietat (que lloguer i llogater deriven de lloc) i vam repassar part de la quinzena de membres de llogar, que és la branca més nombrosa de la família. I vaig anunciar una mena...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 06/10/2026
Lloguer
El protagonista dels maldecaps de les últimes setmanes és un terme ideal per elaborar un test de catalanor. Si et diuen “lloguer” i no et ve al cap la parèmia amb retruc “Què hem de fer? Vendre la casa i ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 29/09/2026
Curs (i 4)
Quarta i última setmana d’un dels mots que més alegries ens han donat últimament: córrer, pare de curs i d’un centenar llarg de paraules més que hem anat veient, repartides de moment en compostos (mitja ...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71