Vam començar el curs ara fa quinze dies esbudellant justament aquest mot tan usual i alhora tan ric, que encara ens donarà alguna sorpresa més. La setmana passada, després de veure els dotze verbs que deriven de córrer (el matriarca), em vaig acomiadar amb la frase “La setmana entrant seguirem corrent” precisament perquè us fixéssiu en aquesta forma: corrent és el gerundi del verb córrer, però qui és que no ha dubtat alguna vegada (o moltes) si ha d’anar amb -s final o sense? “Vinc corrent” o “vinc corrents”? Si heu tingut aquest dubte heu de saber que és perfectament normal perquè des de l’any de la picor (concretament des de la primeria del s. XIV, aviat és dit!) també comptem amb l’adverbi corrents, que efectivament surt d’afegir al gerundi corrent l’anomenada -s adverbial, que es dona en alguns adverbis o locucions. Per tant, si dic “Vindré corrent” vol dir que hi aniré a peu i a bon pas, i si dic “Vindré corrents” vol dir que hi aniré de pressa, sense especificar el mitjà de transport.

No cal dir que el fet que corrent també sigui adjectiu (“No hi ha aigua corrent”) i substantiu (“L’aparell funciona amb corrent continu”) contribueix a complicar-ho una mica. Però també a fer d’aquest mot el derivat més conegut de la família, del qual també penja una paraula tan descriptiva com contracorrent.

Estrenada així la llista dels derivats no verbals de córrer, podríem continuar amb substantius com el prolífic corredor (que també és adjectiu), pare de corredoria; la famosíssima i de moment no normativa corrida, un castellanisme controvertit; el medieval cors, el de la patent, d’on surt l’encara més llegendari corsari; el corser, un cavall d’altres èpoques; la ressuscitada cursa, que d’ençà que vam aprendre que era la manera bona de dir carrera no ha parat de créixer en popularitat; i els molt més desconeguts correra (‘teula posada amb la concavitat cap amunt per on s’escorre l’aigua d’una teulada’), corretatge (‘contracte amb un corredor, intermediari per a la conclusió d’un negoci amb un tercer’), correter (‘corredor mercantil’), del qual pengen corretejar i correteria, i el polisèmic corriment, que malgrat ser tan poc usat té triple significat: ‘acció de córrer, correguda’, ‘desplaçament d’una massa de terra per inestabilitat d’un talús’ i ‘fluix d’humor en alguna part del cos’.

Completa aquesta llisteta final la que és indiscutiblement la paraula més curiosa de la família, i que… us explicaré la setmana entrant. Us asseguro que l’espera valdrà la pena.