Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats.

 









 

 

Dincat denuncia esperes de fins a deu anys per un habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual
Més de 3.250 persones amb discapacitat s’acumulen a la llarga llista d’espera per obtenir una plaça residencial

La federació Dincat, que aplega les entitats del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l’administració pública una “resposta urgent” a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés a l’habitatge. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins a deu anys. 

La federació alerta que el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, “causa una gran incertesa” a les famílies del col·lectiu. En aquest sentit, l’organització assegura que el sistema actual està “molt lluny” de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. 

“Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exigeix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat.

Davant aquesta situació, Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats. D’altra banda, el col·lectiu reclama que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

Mancances que “van molt més enllà”

Les mancances en les polítiques d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual “van molt més enllà”, avisen a l’entitat. Un exemple és el fet que no es contempli en els habitatges de protecció oficial un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, el col·lectiu manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan “pràcticament impossible”.

Per poder fer front a aquesta situació i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual, Dincat reclama a l’administració publica la “creació urgent d’una taula de treball” amb la participació d’entitats i famílies del sector.

Notícies relacionades
“Cal passar a l’acció”: les entitats socials reclamen una resposta “urgent i contundent” davant l’augment del sensellarisme
Apunten que malgrat que existeix un model consensuat per abordar el fenomen, aquest és “insuficient” i reclamen 100 milions d’euros per aquest 2026
El tercer sector impulsa un sistema de dades socials obertes i accessibles
L’objectiu és ser més eficients i millorar l’atenció a les més de dos milions de persones que acompanyen
Quatre de cada deu persones a Barcelona viuen a la corda fluixa: l’exclusió social ja abasta el 17% de la població
Més del 15% es queda en situació de pobresa extrema després de pagar la despesa en habitatge, alerta Càritas
La meitat dels joves catalans en situació de pobresa queden exclosos del sistema de beques educatives, segons la Bofill
Des de l’1 de gener, la Generalitat té transferides les competències per gestionar les beques per estudiar a la postobligatòria i decidir els imports i criteris d’accés
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71