La Fundació Bofill i Unescocat han reclamat concretar en un pla a deu anys el consens per actualitzar el sistema educatiu i avançar-se al creixement de les desigualtats provocats per la Covid-19. Aquesta transformació hauria de deixar enrere un model educatiu “excessivament rígid i basat en la memorització a curt termini”.
 
Entre d'altres, proposen que els centres s'autoavaluïn, que els docents participin en programes d'acceleració del canvi i reformar el model de formació i selecció de docents. Proposen que el 2024 800 centres hagin passat per un programa intensiu i protocol·litzat d'actualització i el 2030 2.200 centres. Els centres desfavorits han de ser prioritaris en aquesta actualització. També demanen recursos i espais necessaris.
 
Les dues organitzacions han fet una crida a generar un acord transversal a totes les forces polítiques del Parlament, sumant-hi el món local i en col·laboració amb els agents educatius i socials. El pla ha de respondre a l'Agenda 2030 i, en concret, a l'objectiu 4: “Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i generar oportunitat d'aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”. Les dues organitzacions han alertat que les desigualtats educatives “aniran a més” i han afirmat que calen canvis més ràpids i més ambiciosos que els que està impulsant el Departament d'Educació.
 
La Bofill i Unescocat han presentat també l'avaluació del programa Escola Nova21, que constata l'alt impacte de les accions de canvi intensiu que van tenir els 30 centres de la mostra representativa. També s'observa la influència en l'orientació cap al canvi de les xarxes que van articular mig miler de centres. Segons les dues entitats, aquests resultats i l'experiència d'aquest programa han de servir per impulsar una gran acció en el conjunt del sistema.
 
Les dues organitzacions han apuntat que Catalunya ja es trobava en emergència educativa abans de la pandèmia i arrossegava mancances des de fa anys com dèficit pressupostari, baixa equitat, una “feble” incorporació de les noves tecnologies en la normalitat escolar i la dificultat pedagògica de fer efectiu el desenvolupament integral de cada infant i amb aprenentatges personalitzats. Han destacat que hi ha docents molt compromesos amb l'actualització del sistema però han alertat que cal suport sistemàtic i capacitats per fer el canvi possible.
 
En aquest sentit, les organitzacions han proposat cinc objectius de canvi, cinc mesures estratègiques i cinc reformes que s'haurien de recollir al pla des d'ara fins a l'any 2030. Entre els objectius, han situat que el 2030 el 80% dels centres avaluï de manera continuada la seva actualització, que el 80% dels centres adoptin pràctiques actualitzades d'aprenentatge, que el 40% hagin participat en un programa acompanyat de transformació intensiva, que el 80% tinguin docents que hagin participat en formacions intensives per al canvi i que tots els centres educatius participen en xarxes orientades a l'actualització.
 
Les mesures són establir uns criteris clars que defineixin què i com és una escola de qualitat i activar la qualificació com a centres de referència educativa per reconèixer els centres amb pràctiques educatives i característiques que els acostin més als criteris de qualitat, permetent difondre bones pràctiques i formar a docents. També es proposa garantir els equips i recursos per fer arribar les xarxes a tots els centres educatius, organitzar un programa intensiu i protocol·litzat d'actualització de centres i prioritzar l'actualització de centres desfavorits amb mesures per l'equivalència en qualitat, aconseguint que el 2024 100 centres hagin passat per aquests programes.
 
Per últim, les reformes estructurals que posen sobre la taula són transformar la formació fent-la més competencial i fer una selecció de docents basada en competències, impulsar un nou pla de formació contínua docent que transformi l'actual i fer accions específiques perquè els centres siguin més autònoms. En aquest sentit, apunten que cal desburocratitzar els centres i garantir equips, horaris, equipaments, mobiliari i espais. Una altra mesura és evolucionar les funcions i el paper dels serveis educatius i de la inspecció i reformar competencialment l'educació post-obligatòria i la prova d'accés a la universitat.
 
Ara, la Fundació Bofill i Unescocat obriran una roda de converses amb les formacions polítiques per plantejar-los aquesta proposta.