L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) alerta que tornen els talls de subministraments amb la fi de l’estat d’alarma. L’entitat avisa que amb l’anomenada “nova normalitat” les mesures aprovades per l’Estat fins ara tornen a “deixar les famílies en mans de les companyies elèctriques” arreu del territori, excepte a Catalunya, que té la seva normativa pròpia. “El govern espanyol no ha previst cap alternativa i és probable que tornin les interrupcions de subministrament indiscriminades per motiu d’impagament”, admeten.
 
“Les mesures durant l’estat d’alarma impulsades pel Ministeri per a la Transició Ecològica no han resolt en cap cas què passa amb les factures que les famílies, en un context de crisi econòmica i social, no poden pagar a final de mes”, alerten a l’APE, que també posa en evidència que, fins ara havien estat protegides, però que ara les companyies ja “estan legitimades” per iniciar procediments de suspensió del subministrament que poden durar entre dos i quatre mesos.
 
“Al govern espanyol li ha faltat molta valentia per responsabilitzar les grans companyies dels impagaments. En un context de major consum domèstic, és de rebut que aquestes empreses assumeixin el total de consums de les famílies més vulnerables o d’aquelles que directament han estat afectades per la Covid-19”, proposen a l’entitat.
 
La pressió a les elèctriques
 
De fet, a l’APE expliquen que, durant els darrers mesos, han assistit a les juntes ordinàries d’Endesa i Naturgy per urgir-les a assumir aquest deute, però que les propostes “han estat ignorades”. També denuncien a l’APE que la patronal Associació Espanyola d’Empreses d’Aigua Urbana (AGA) va remetre durant l’estat d’alarma una carta exigint a la ministra que donés “marxa enrere” a la prohibició dels talls, perquè temia que “el possible increment de la morositat podria tenir efectes en els comptes de resultats”.
 
“En plena pandemia, s’ha fet encara més evident la importància del dret a l’aigua com a requisit indispensable per tenir una bona higiene i evitar el contagi”, remarquen a l’entitat, que critica que, malgrat tot, empreses com Agbar han pressionat el govern per impedir el compliment d’aquest dret. Per això, reclamen al govern de l’Estat que garanteixi el dret a aquests serveis bàsics, i posen d’exemple el cas català i la Llei 24/2015.