Hospital Trueta
La comunitat sanitària reclama més recursos econòmics per al sistema, millors condicions per als professionals, així com una organització més flexible i que els empoderi, entre altres demandes.

 









 

 

Metges, infermeres i gestors reclamen un “gran pacte” per reformar “amb urgència” el sistema sanitari
El president del COMB adverteix que si no s’atenen les demandes pot haver-hi una “rebel·lió de bates blanques”

“La Covid-19 ha posat en evidència que la canterella del discurs benestant no es pot mantenir ni un minut més", ha afirmat el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el doctor Jaume Padrós. Així ho ha advertit en un acte el passat dijous en què metges, infermeres i gestors sanitaris reclamen “amb urgència” un “gran pacte” per reformular tot el sistema de Salut. Els professionals sanitaris no es queden només amb la crítica, sinó que proposen mesures de transformació en el ‘Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya’.

D’aquesta manera, la comunitat sanitària reclama més recursos econòmics per al sistema, millors condicions per als professionals, així com una organització més flexible i que els empoderi, són algunes de les demandes. I Padrós adverteix: si no s’atenen aquestes reclamacions, es podria acabar produint una “rebel·lió de bates blanques”. Així ho reclamen el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) arran de la crisi sanitària de la Covid-19.

Considera la comunitat sanitària que només un pacte majoritari de totes les forces polítiques, a l’Estat i a Catalunya, “pot garantir que, tal com ha posat en evidència aquesta crisi, la salut de les persones sigui una prioritat real”. “Això és el que la societat demana i només serà possible si es comprometen prou recursos per fer front a les necessitats de salut de la població”, argumenten.

Més de 5.000 milions addicionals

Per això, consideren que calen 5.000 milions d’euros addicionals que caldria injectar al sistema de salut “en un període màxim de tres anys”. “El 60 % d’aquest pressupost addicional s’hauria de destinar a la millora de les condicions laborals dels professionals i a la dotació suficient de recursos humans. El 40 % restant caldria dedicar-lo a infraestructures, equipaments i tecnologia, amb especial atenció a l’avenç de la telemedicina”, detallen.

“La capacitat de lideratge i de compromís dels professionals ha quedat sobradament demostrada en aquesta crisi. Aquesta capacitat, així com els valors i el coneixement dels professionals, han de ser l’eix de la reforma del sistema”, expliciten els professionals. L’experiència viscuda demostra, segons la comunitat sanitària, que els objectius de l’administració, les organitzacions sanitàries i els professionals “han de ser participats i compartits”.

“Organitzacions i professionals han de disposar d’autonomia de gestió i capacitat d’autoorganització i, per fer-ho possible, cal apostar per flexibilitzar horaris i torns, minimitzar les tasques burocràtiques i impulsar la innovació i la tecnologia”, detallen.

Una atenció primària “real”

Per garantir que el pacient és el centre del sistema, “s’ha d’impulsar de manera real l’atenció primària i la col·laboració i coordinació entre àmbits assistencials”, reclamen. Alhora, creuen necessari integrar els serveis sanitaris i socials. Quan es tracta de persones grans vulnerables, cal apropar aquests serveis als domicilis “de manera prioritària, sense oblidar que és urgent assolir un acord que garanteixi l’atenció integral a les residències”.

Pel que fa a salut pública, “és evident que aquesta crisi ha demostrat que cal disposar d’estructures amb capacitat per fer front als nous reptes, tant davant d’una emergència, com a l’hora de fer prevenció i protecció de la salut”. Els efectes del canvi climàtic en la salut, per exemple, són tot un desafiament en aquest sentit davant del qual hem d’estar preparats. Davant de noves emergències sanitàries, és prioritari garantir la prevenció i protecció dels pacients i dels professionals, així com establir mecanismes de provisió de material i d’equipaments estratègics, promovent, per exemple, la producció industrial de proximitat.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i la Societat Catalana de Gestió Sanitària són els promotors del decàleg, en el qual han participat i s'han adherit la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Notícies relacionades
L’administració pública és el principal agent vulnerador dels drets de les persones amb discapacitat, denuncia Ecom
Només una de cada cinc persones amb discapacitat física o orgànica denuncia i el 95% no veu resolta la seva situació
Neix la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya per enfortir l’associacionisme i el voluntariat al país
La plataforma reclama més reconeixement del sector, finançament estable i infraestructures accessibles per a les entitats
CriteriaCaixa alinea el seu pla estratègic al de la Fundació ”la Caixa” per al període 2025-2030
Un 56,4% dels municipis catalans tenen més grups concertats dels necessaris a I3, denuncia l’aFFaC
Les famílies exigeixen a Educació una revisió dels concerts per evitar la sobreoferta de places concertades
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71