L'Esperanzah! ha acabat aquesta nit de diumenge la seva 11a edició amb una doble i celebrada actuació de Manu Chao (l'artista més lligat a la història del festival i des dels seus inicis!). El Parc Nou de Sant Cosme ha estat durant tres dies un formiguer de públic (ha aconseguit un altre sold out), d'artistes i d'activistes, conscients que aquest no és un festival a l'ús.

El 100% de la recaptació sempre s'ha destinat a projectes d'economia social i solidària. I, dins el marc d'aquest any, s'ha celebrat la tercera assemblea de la recentment creada Cooperativa del Festival Esperanzah!, una iniciativa que li permetrà comptar amb més capital social i més copropietaris.

Tal com diu el còmic i activista Iván Prado (Festiclown), ara serà possible construir "amb les nostres armes de diversió massiva i les nostres batalles florides, un món per celebrar".

El Festival està creat i construït per 220 voluntaris que durant dies treballen incansablement per oferir el millor servei als 16.000 assistents. A més, s'han celebrat una desena de tallers per a famílies que han pogut degustar més d'11 gastronomies diferents amb els seus foodtrucks. I els espectadors han pogut conèixer de prop moltes de les ONG a les quals van destinats aquests recursos, ja que s'han col·locat 42 carpes d'aquestes entitats i parades dins el Parc Nou.

La música, la gran protagonista

I, com sempre, la música, una de les grans protagonistes: el públic ha vibrat amb les actuacions d'un entregat Manu Chao, l'encarregat de posar-li la cirereta al festival; els omnipresents Oques Grasses, La Companyia Elèctrica Dharma (que 40 anys després segueix posant a ballar als seus fidels); el retorn de Banda Futura capitanejada per Amparo Sánchez i el seu equip format només per dones (Esperanzah! és Muher); l'emotiu retrobament de Mara Barros amb Les Dones sàvies de Sant Cosme, i la recentment estrenada Banda Esperanzah!, liderada per un Natxo Tarrés qui, per a l'ocasió, va voler estrenar una cançó titulada ... 'Esperançah'. "I un dia, junts veurem el cel com brilla. Sabrem que som una família que sempre ENS podrem Fer COSTAT / A l'esperança jo sé qui soc, em sento més fort, és on sento l'amor", diu la inspirada lletra.

La carpa de circ del Fòrum Social, gairebé quatre vegades més gran que en anteriors edicions, s'ha quedat petita per als múltiples debats i taules rodones organitzades (amb interessantíssimes propostes de transformació social i global) i per la magnífica actuació del còmic / actor Pepe Viyuela.