Diverses famílies d'infants sords porten el Departament d'Educació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per discriminar la llengua de signes catalana. Ho han fet a través de les entitats Volem Signar i Escoltar i l'Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya (APANSCE), que van interposar el recurs el passat 5 de desembre per "la negativa a proporcionar la llengua de signes a l'alumnat sord en totes les etapes educatives".

El recurs es presenta després que la Direcció General d'Educació Infantil i Primària desestimés la reclamació que les entitats havien presentat el 20 de febrer d'aquest any. En ella, demanaven a la conselleria que proporcionés un seguit de recursos pedagògics "basats en la necessitat d'emprar la llengua de signes catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament dels fills menors amb sordesa".

Consideren les entitats que Educació ha rebutjat les demandes "incomprensiblement". Per això, fan un pas endavant i aniran al TSJC. La demanda es fonamenta en el fet que la legislació vigent, en l'article 50.6 de l'Estatut, estableix que "els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana, que ha de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte".

A més, en la Llei 17/2010 de Llengua de Signes Catalana, també es recull, en l'article 5.1, que "els serveis públics educatius garanteixen la informació a les mares, els pares o tutors d'infants sors i sordcecs sobre les modalitats educatives disponibles per a llur escolarització". Aquestes dues modalitats són la bilingüe, que ensenya la llengua de signes catalana, i l'oralista. Les entitats creuen, però, que el model bilingüe està discriminat.

En concret, acusen el Departament d'Educació de vetar l'accés a l'educació efectiva amb llengua de signes catalana, "entrebancar el coneixement d'aquesta llengua", no oferir informació clara, accessible, actualitzada i rigorosa, impedir l'accessibilitat educativa per no assignar intèrprets en els centres no bilingües, i tractar la sordesa com a patologia mèdica exclusivament.

Per tot plegat, consideren que "la realitat de l'escola pública catalana està molt lluny del que contempla la llei". De fet, ja fa tres anys que les entitats intenten resoldre les seves demandes "de forma amistosa", però no han tingut cap resultat. Per això, van valorar la via judicial que van començar a emprendre el 20 de febrer d'aquest any davant les negatives de la conselleria i de la que consideren és una vulneració dels drets fonamentals de les persones sordes.