El 53% dels barcelonins destinen més del 40% de la seva renda al lloguer mentre que, a Europa, la mitjana de la renda destinada a l'habitatge arrendat és del 25%. A més, fins a 950.000 persones que viuen a la diòcesi de Barcelona (la ciutat i rodalies), és a dir, el 36%, no tenen un habitatge digne. A aquestes darreres, s'hi ha de sumar les que no tenen una llar i les que recorren als recursos habitacionals de les institucions.

Són xifres que Càritas de Barcelona ha presentat aquest dimecres en el seu darrer informe 'La llar és la clau' i que constaten que aquesta problemàtica, a la que s'hi afegeix el risc d'exclusió residencial, s'accentua entre la població més vulnerable com ara les persones estrangeres (72%), amb menors a càrrec (44%) o les aturades (69%).

Per aquest motiu, Càritas demana actuacions a l'administració per no deixar l'accés a l'habitatge "en mans del lliure mercat", tal com ha explicat el seu director, Salvador Busquets. A més, l'entitat proposa mesures com ara fixar límits de preus de lloguer o limitar les fiances a una sola mensualitat. Alhora, Busquets veu necessari augmentar l'estabilitat amb contractes més llargs, reconèixer el dret a l'energia, o adaptar les ajudes al lloguer a la realitat de cada territori.

Busquets admet que la recuperació econòmica no ha arribat als col·lectius més vulnerables i que tenen una situació "més dura" i situa la principal problemàtica al creixement dels treballadors pobres que, malgrat tenir contracte, no aconsegueixen sortir de la situació de pobresa. Busquets assenyala que, abans de la crisi, aquests treballadors pobres eren només el 5 o el 6% i en canvi ara ja representen el 15%. "El treball ja no és el motor de sortida de l'exclusió", ha conclòs Busquets.

Actualment, Càritas de Barcelona atén unes 24.000 persones mentre que abans de la crisi, el 2007, n'atenia poc més de 9.000.