Aquest dimecres, el Tribunal Suprem va condemnar l’Estat espanyol per negar-se a acollir 15.000 persones refugiades de les 19.449 a què es va comprometre davant el Consell Europeu. Considera el tribunal que la promesa de l’Estat tenia “caràcters vinculant i obligatori”. Per això, el condemna a continuar la tramitació “en els termes previstos” i “de conformitat amb els acords que a partir d’ara adoptin les institucions comunitàries”.

Això suposa, segons els magistrats, que l’Estat només va atendre el 12,85% de les peticions d’asil de les persones que ho esperaven en els assentaments de Grècia i Itàlia. A més, recorden que l’Estat va rebutjar la possibilitat de la que disposava de reduir en un 30% la quota de refugiats que li pertocaven.  

D’aquesta manera, el 4 de març del 2018 l’Estat només havia ofert 2.500 places (1.875 de Grècia i 625 d’Itàlia). La sala conclou que les dificultats administratives que addueix el govern espanyol “no eximeixen de les obligacions” contretes i “no justifica la conducta d’omissió” del govern espanyol.

Stop Mare Mortum, que havia interposat el recurs, ha celebrat la sentència, que considera que és “històrica”, “perquè és el primer cop que un tribunal espanyol condemna al seu govern per l’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries”. A més, recorden que la decisió confirma que la voluntat política que va adquirir amb la Unió Europea era, de fet, “una obligació”.

La decisió del Suprem ha servit a l’entitat també per exigir al govern de Pedro Sánchez que emprengui “un canvi radical” en les polítiques migratòries i d’asil “més enllà de gestos puntuals”. Consideren que la sentència, a més, té una dimensió internacional, perquè apel·la al principi de solidaritat i posa de manifest que la responsabilitat d’acollida “no ha estat compartida”. De fet, a la seva demanda, Stop Mare Mortum demanava que s’ordenés al govern espanyol complir “immediatament” i amb caràcter “urgent” els compromisos signats.