No revictimitzar a la dona usant la paraula “víctima”. No donar detalls morbosos de les agressions sexuals. No atribuir la responsabilitat a les dones. Visibilitzar els processos de recuperació i resiliència. No alimentar el mite de les falses denúncies. Identificar els agressors. Aquestes són algunes de les recomanacions que aquest dilluns s’han presentat al Pati Manning de Barcelona en una jornada sobre com informar sobre les agressions sexuals.
Durant dos anys  vint dones que han patit agressions sexuals i que es troben en un procés de recuperació, diferents expertes en atenció psicològica a dones i periodistes en actiu han col·laborat en un estudi i han elaborat conjuntament un informe.

Un grup hetereogeni

Les dones que han participat en aquest grup de treball han configurat un grup heterogeni d’edat, origen, classe social estudis que han analitzat una selecció de 15 notícies publicades a premsa.
A partir d’aquí Violeta Garcia de l’ Associació per l’Atenció de Dones Agredides Sexualment, i Isabel Muntané del Màster Gènere i Comunicació de la UAB han redactat les recomanacions, que han estat avalades per les expertes en la matèria Anna Celma, de l’àmbit periodístic, Montse Pineda, de l’àmbit d’atenció, i Carla Vall i Júlia Vega, de l’àmbit legal i d’intervenció respectivament, l’entitat Creación Positiva i la Fundació Surt.
A partir d’ara, un cop presentades les recomanacions, es treballarà per incorporar-les i donar-les a conèixer als mitjans de comunicació, facultats de periodisme i comunicació, entitats periodístiques, institucions públiques i privades amb la voluntat de treballar per l’eradicació de les violències masclistes i el canvi dels discursos dels mitjans de comunicació.