L’apoderament com a estratègia i procés en què les dones són agents actives del seu futur. Amb aquest objectiu, la Fundació Surt ha organitzat, el 31 de maig, la “ruta de l’apoderament de les dones per Ciutat Vella”, un recorregut en què, de la mà de les historiadores Soledad Bengoechea i Mari Cruz Santos, s’han recuperat espais urbans en què les dones han tingut protagonisme i lideratge.

Aquesta ruta històrica forma part del cicle d’activitats que la Fundació Surt realitza enguany per celebrar el seu 25è aniversari i ho fa destacant l’apoderament de les dones, que és l’eix transversal que articula els àmbits d’acció de l’entitat.

El protagonisme de la dona en l’espai urbà
La recuperació del protagonisme en l’espai urbà és treure de la invisibilitat les dones que han estat líders i les lluites que, sovint, la història no ha recollit o ho ha fet des d’una sola visió. “La necessitat de reconeixement per crear referents que apoderin les dones actualment“, ha dit Bengoechea.

Així, la ruta ha començat a l’avinguda del Paral·lel, davant d’El Molino de Barcelona, on s’ha contextualitzat històricament a l’inici del segle XX, la vaga de subsistències de 1918, a l’entorn de la I Guerra Mundial en què l’empresariat barceloní es va beneficiar de la neutralitat del Regne d’Espanya en el conflicte. Un context en el que el luxe i la precarietat convivien i els preus dels productes bàsics van pujar. Davant d’aquests fets, va esclatar una protesta social que es va convertir en una reivindicació femenina de la què restaran exclosos els homes durant 15 dies, i que va començar sent una protesta sense gaire estratègia per acabar esdevenint una reivindicació que demanava un canvi global de la política del govern.

Aquesta ruta, que ha transcorregut pel casc antic de la ciutat, ha tingut sis punts d’aturada fins a Pla de Palau, en cadascun dels quals, s’ha explicat una anècdota històrica. Per exemple, al carrer de l’Om, a l’actual barri del Raval, on Amàlia Alegre va penjar un cartell convocant les dones a una marxa cap al Govern Civil en protesta pel preu del carbó.

La lluita invisible de les dones
La ruta ha recuperat el paper de les treballadores del tèxtil del Raval, costureres o obreres tèxtils. El treball a casa era una opció que permetia a dones 'tenir l'agulla a una mà i remenar l'olla amb l'altra' i no patir sanció social de treballar a la fàbrica. “La història de vagues, treballs i lluites socials que no han estat presents en la història, invisibilitzades i oblidades”, diuen des de l’entitat.