Es considera que el principal risc perquè una persona presenti problemes de salut mental en el lloc de feina està relacionat amb els factors psicosocials, que segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) consisteixen en “interaccions entre el treball, el medi ambient, la satisfacció en el treball i les condicions d’organització, d’una banda, i de l’altra, de les capacitats del treballador, les seves necessitats, la seva cultura i la situació de les persones fora del lloc de feina”.

Amb motiu del Dia de la Seguretat i la Salut en el Treball, que es celebra anualment el 28 d’abril, l’entitat Salut Mental Cataluna (SMC) vol posar de relleu l’elevada prevalença dels problemes de salut mental relacionats amb la feina i sobretot, reivindicar la necessitat d’impulsar estratègies públiques i privades orientades a la promoció i la prevenció d’entorns organitzacionals saludables.

El 51% dels professionals en actiu consideren que l’estrès relacionat amb la seva feina és freqüent i quatre de cada deu creuen que aquesta qüestió no s’aborda correctament a l’empresa on treballen. Així ho revela una enquesta de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA), que  titlla d’ “alarmant” l’augment de la prevalença de l’estrès i els riscos psicosocials relacionats amb el lloc de treball.

A Barcelona l’any 2016, els centres d’atenció primària van notificar 395 trastorns de la salut mental relacionats amb el treball a la Unitat de Salut Laboral de la ciutat, una xifra que suposa el 72% del total de problemàtiques vinculades a la salut laboral. Així ho assenyala l’informe ‘La Salud a Barcelona 2016’, realitzat per l’Agència de Salut Pública (ASPB). Majoritàriament, es tractava de trastorns de tipus ansiós i depressiu i el factor de risc més freqüentment implicat en els casos estudiats va estar relacionat amb una manca de suport per part dels superiors (75,2%).

L’OIT relaciona l’estrès laboral “amb l’organització, el disseny dels llocs de feina i les relacions laborals, però també es produeix quan les demandes de feina no arriben o excedeixen les capacitats, els recursos o les necessitats del professional, o quan el coneixement o les habilitats del treballador no coincideixen amb les expectatives de la cultura organitzacional de l’empresa”.

Un altre factor de risc per a la salut mental ha estat la crisi econòmica mundial i les seves conseqüències socials i laborals. Aquest fet pot, d’una banda, comprometre la salut mental de treballadors que mai havien patit un problema i, de l’altra, provocar un empitjorament dels qui ja tenia un diagnòstic previ per ser especialment vulnerable als riscos psicosocials. Per aquest motiu, el repte, segons SMC és “incidir sobre les estratègies de promoció i prevenció de la salut mental, posar el focus en el manteniment del lloc de feina i en un retorn en condicions òptimes” quan es produeix una interrupció temporal o definitiva de la relació laboral.