RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/06/2022
 
Vehicular i curricular


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

L'enèsima sortida de la conselleria tindrà la virtut, si més no, de familiaritzar-nos amb l'únic derivat existent fins ara del llatinisme currículum, que durant una pila d'anys havia estat mot únic. De fet, ja és una forma abreujada, perquè al principi (diguem que fins a mitjan segle XX) la locució curriculum vitae (sense accent i amb la terminació en vocal doble, com rosa rosae) anava sempre junta. Amb la reducció, cosa perfectament natural i que passa ben sovint (penseu en els "Rolling", per exemple), el significat originari es va ampliar, perquè curriculum vitae vol dir 'la carrera de la vida'. No deixa de tenir certa ironia que, en temps de capitalisme cada dia més desfermat, ara parlem de 'la carrera' i prou, bo i establint una equivalència inconscient entre feina i vida.

En fi, tornem a lo filològic. L'adjectiu curricular s'ha creat per analogia amb vehicular, que té gairebé un segle i mig d'existència. De fet, el substantiu vehicle (de vehere, 'portar a sobre, transportar') sí que n'ha generat uns quants, de derivats, la majoria cultes o de llenguatge especialitzat: advecció, convector, provecte... Els únics dos més o menys del llenguatge corrent són vector (que, tot i això, continua força restringit als àmbits científics) i invectiva. Més modernament s'ha registrat vehiculació, però els diccionaris encara no recullen, per exemple, vehicularització, un substantiu que diria que no trigarà a circular. I si ho faig notar és perquè estic segur que, sempre per analogia, també s'encunyarà l'equivalent curricularització, que tot i ser llarg i de mal dir en veu alta està destinat a triomfar en l'àmbit del burocratès o llengua de l'Administració, un subdialecte fonamentalment escrit.

Més remot veig, en canvi, el verb curricular, que coincidiria en la forma amb l'adjectiu també de la mateixa manera que ha passat amb el seu inspirador. Vehicular com a verb ("Les reclamacions es vehicularan a través de les instàncies oportunes") no està datat, però no deu tenir més de cinquanta o seixanta anys d'existència. En canvi, "De moment encara no s'han curriculat les noves aportacions, no sé, no sé...; però, ves per on, ara que hi penso, veig més factible el nou verb a partir del substantiu abans esmentat: curricularitzar. "Els especialistes aconsellen curricularitzar matèries fins ara no treballades". Sí, definitivament, estic segur que el llenguatge administratiu no trigarà gaire a propinar-nos-el. Al capdavall, ni que sigui artificiosament, el camp de l'educació, amb la seva fal·lera renovadora, és un dels àmbits que més aportacions ha fet a la neologia recent.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 04/05/2026
Prioritat
Allò que sorprèn del fet que prioritat derivi de prim no és pas l’etimologia, que d’entrada podria sobtar però de seguida veiem que no: prim ve del llatí primus, ‘primer, en cronologia i classifica...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71