RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/06/2021
 
Segadors i dores (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

El dia passat vam veure tres o quatre curiositats de segar (del llatí secare, 'tallar'), un verb molt més prolix d'allò que el seu origen podria fer pensar. La més destacada de les quals, sens dubte, era haver donat nom al gènere dels insectes, a causa del 'cos segat, segmentat o amb sécs' que presenten aquests animals.

Però, ves per on, el gruix d'aquesta família més nombrosa que no ens pensaríem (una cinquantena de membres) es localitza en un camp del saber que no per eixut o seriós deixa de resultar sorprenent, tenint en compte que segar va associat al treball rural.

I quin és, aquest? Doncs ni més ni menys que el de la geometria i la trigonometria. La cosa comença amb el terme secció, de sectio, 'acció de tallar' (que genera seccionar, subsecció, seccionador, resecció i, alerta, vivisecció, 'conjunt de pràctiques de dissecció en animals vius', un dels cracs de la família). Amb el temps, secció ha anat ampliant el cap semàntic i ara mateix ja en trobem accepcions en camps tan allunyats com el dret, la botànica, el llenguatge militar o fins a l'escoltisme.

Parent estretíssim d'aquesta és sector, 'el qui talla', que al seu torn arrossega subsector i sectorial, un adjectiu posteriorment nominalitzat de gran èxit en els camps sindical i de l'Administració.

I aquí ja entrem de ple en el terreny científic. Podem començar per bisecar, per exemple (dividir una superfície o un cos geomètric en dues parts iguals), d'on provenen bisecció, bisecte, bisectriu o bisector; seguir amb intersecar (que ens llega intersecció), trisecar (ídem amb trisecció i trisector) i, finalment, amb la variant segment, que difereix una mica dels anteriors perquè la derivació va a l'inrevés, és a dir de nom a verb: per això tenim segmentar i, en un segon grau, segmentació i segmentari.

I que no ens passi per alt l'esment que hem fet de dissecció, substantiu precisament derivat d'un altre dels fills de segar, concretament dissecar, que tanmateix s'escapa una mica de l'àmbit tècnic.

Per completar-ho només ens queden un parell de termes que van una mica per lliure, però que òbviament no poden negar la seva pertinença a la família. Em refereixo a secant, un d'aquells mots que els negats per a la matemàtica segurament recordareu amb horror dels temps de l'institut ('Dit d'un parell de línies o de superfícies que es tallen') i la més pintoresca insecant, 'que no pot ser tallat'.

I la cirereta a la família no és altra que la segon accepció de segadora: 'Màquina agrícola emprada per segar herba'. La modernització arriba als himnes.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71