RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/10/2020
 
Toc de queda


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

El verb quedar té mala anomenada entre els puristes perquè el consideren un castellanisme. No sé si gaire encertadament, car el GDLC el fa derivar de la forma quet/da del català antic, que seria una variant de quiet/a. El morrofortisme proposa com a substituts restar o romandre, suggeriment que deixaria per resoldre un substantiu d’ús freqüent com és quedada, per referir-nos a una reunió o aplec (ni restada ni romasa els vaig gaire operatius per ser introduïts en la parla dels joves).

M’he referit a aquest cas perquè és pràcticament el mateix que ens trobem amb queda. Anomenem ‘toc de queda’ la prohibició per part de les autoritats de circular pel carrer a partir d’una determinada hora per extensió de l’antiga expressió del toc de campanes: una queda era un toc que avisava la població que era hora de retirar-se. L’origen sembla clar: tancar-se a casa implica, d’una manera gairebé literal, estar-se quiets, o si més no no bellugar-se a la vista dels altres, és a dir, a la via pública. En realitat l’evolució del significat d’aquest verb és força curiosa: de l’origen inicial d’immobilitat (tal com testimonien derivats de l’estil de quietud) va passar a sentits força allunyats, com ara restar (Només queda una barra), trobar-se o estar situat (Montserrat queda a mitja hora d’aquí), subsistir després de la separació d’una o més parts (Encara li queden dos germans) o acordar (Vam quedar que vindries tu), que de fet és el sentit que correspon a la quedada esmentada. En realitat, al fons d’aquests quatre significats hi subjau, més o menys latent, la idea de la permanència en un lloc o en un moment, que és la que sobresurt, en canvi, en les dues últimes accepcions: la de romandre (Avui qui es queda?) i la d’apropiar-se o apoderar-se (Se m’ha quedat el llibre). Finalment, i com a culminació d’aquesta idea, hi ha una combinació de verb+pronom (ja sabeu que el català és molt ric en aquest recurs) que és quedar-s’hi, com a sinònim de morir-se.

La família de quietus (que no en va provenia de quiescere, ‘reposar’) té més derivats, però tots conserven aquesta I etimològica: aquiescència, aquietar, inquiet, inquietud… I en general aquests són més pròxims al significat original, com si aquesta vocal interposada els estaqués més al repòs primigeni. Cosa que, i ara ja ho podem rematar amb el típic final parabòlic d’aquesta columna, no deixa de resultar inquietant. Si més no veient com l’autoritat ens commina a l’aquietament i nosaltres, aquiescents, ens aquedem, esporuguits. Si fos poeta em dem
anaria què queda després del toc de queda.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71