RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 22/09/2020
 
Tros de quòniam


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Als seminaris, on s’estudia per clergue (si és que encara queda algú que ho faci), corre aquella anècdota que explica l’origen d’aquesta expressió tan pintoresca. Com que una de les matèries que s’hi estudien és la retòrica (que és la manera clàssica de dir ‘aprendre a parlar’, i tant de bo encara es fes estudiar avui), sempre queia la pregunta que obligava a desenvolupar un argument. “Per què creieu que això és així i no aixà?”, podia ser l’enunciat. L’estudiant poc aplicat engegava “Doncs perquè…”, i es quedava encallat. En versió original, el que deia era “Dunque quoniam…”, car quoniam és la preposició llatina per dir perquè. I veient que l’aspirant a mossèn no se sabia la lliçó, el professor, exasperat, replicava: “Vos si que esteu fet un bon quòniam”.

Aquest és l’origen, indemostrat però probablement cert, d’aquest vilipendi tintinesc que tant agrada al poble català; com a mínim, tant com tan poc el fa servir. Ja sabeu que un dels trets definitoris del català ensucrat és mostrar un amor romàntic, cursi i embafador per un idioma que a l’hora de la veritat amaga davant dels forasters, no fos cas. Ara mateix m’encantaria tenir una maquineta que comptés quantes vegades faran servir aquesta expressió en públic durant el pròxim mes tots aquests que ara bavegen amb la sortida del president Torra. Que no dic que no estigui bé, alerta; però hauria estat més efectiva, al meu entendre, si en comptes d’un insult de tebeo li hagués engaltat al seu homònim espanyol un bon farsant, comediant, filisteu o fariseu, per exemple, que s’adirien més a la realitat (més que res perquè, com a bon exabrupte ventallonesc, no té un significat gaire concret). En el fons, allò que ha fet el president, i amb ell el llirisme que ens ofega, ha estat fer palès una vegada més que el poble català es troba molt més còmode en la fantasia, en la irrealitat, en un món on els actes no tenen conseqüències reals, que no pas en la dura realitat. M’hi jugaria un pèsol que en Quim Torra, que és una persona llegida, tenia una altra paraula al cap, molt més gruixuda, però que en aquell lapse infinitesimal de temps que transcorre entre el que penses i el que dius, el mecanisme de supervivència que tots els catalans duem incorporat li devia fer aquestes dues observacions: 1. Vigila, nano, que si li dius el que penses de debò prendràs mal; i 2. Ara que ja has començat la frase, quina altra cosa li pots dir perquè no et tanquin a la presó? I així, ale-hop, va sortir aquest tros de quòniam, que encara no entenc com és que no va fer seguir d’un bon “llamp de rellamp de contra-rellamp” que hauria fet les delícies del catalanisme més sòmines.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71