RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/05/2020
 
Desescalar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Encara no surt al diccionari, però ja ens hi hem avesat tant que és com si hi fos. I abans que algú es precipiti a reclamar-ho, dono el meu parer: m’estranyaria que hi acabi entrant, si més no a la curta, perquè és un ús impropi a partir d’una traducció esbiaixada de l’anglès (desescalation), per l’estil del col·lapsar que vèiem fa poques setmanes. Un ús d’aquells que als lingüistes no els agraden gaire. Donem-li (i donem-los) temps.

Però desescalar té una virtut com a neologisme que fa que valgui la pena aturar-s’hi un moment. Desmuntem-lo. D’entrada, si li retirem aquest prefix que l’ha fet posar de moda (des-) ens trobem un verb perfectament habitual: escalar, tant en el sentit literal (practicar l’esport de l’escalada) com en el figurat (ascendir socialment). Si reculem una passa més, obtindrem un mot encara més freqüent en la nostra vida: escala, terme una mica polisèmic i amb força accepcions (escala de mà, de tisora, extensible, mecànica…; escala de valors, a gran escala, joc d’escala…). Però aquí ve la sorpresa: una paraula tan quotidiana com aquesta no passa d’una vintena de derivats, cosa que la situa en la franja tirant a baixa de les constel·lacions lèxiques que tant ens agrada fer en aquesta secció. Escaleta i escalinata tal vegada són els dos més coneguts, i després ja vindria escalafó (es veu que d’origen castellà) i, molt desconegut, el meu preferit: escalera, un adjectiu ideal per als jocs de paraules perquè no és, com podria semblar, cap barbarisme sinó que qualifica la bèstia de corral que va a l’escala del carro. Un terme en complet desús, com tants altres propis de la vida de pagès.

L’altra meitat dels derivats tenen a veure precisament amb l’etimologia del mot, que no és altra que scala, ‘esglaó’, i en darrera instància scandere, ‘pujar’ (faig un incís una mica llarg per apuntar que aquest verb en va generar un de ben allunyat semànticament, encara que molt semblant en la forma, que és escandir: ‘Parlar descomponent les paraules en síl·labes pronunciant-les separadament’. És a dir, pronunciar de manera lenta i clara un o més termes per tal que s’entenguin bé. Trobo que és un verb preciós injustament desconegut. Fi del parèntesi). Aquests derivats són les branquetes respectives d’esglaó i d’escaló; el primer té el seu què perquè en realitat és un encreuament del segon amb graó: escaló + graó = esgraó, una d’aquelles interseccions que solen generar confusió en els parlants.

I fins aquí les virtuts de desescalar. La resta de l’interès queda reduït a comprovar si, efectivament, el nou sentit provinent de l’anglès acabarà per ser normatiu o no. S’ac
cepten juguesques.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71