RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/01/2020
 
Permís


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

No deixa de tenir un regustet antipàtic, això del permís penitenciari, que ens fa pensar en jerarquies no sempre justificades: el mestre et dona permís per anar al lavabo, els pares per aixecar-te de taula, el metge per prendre un parell de gots de vi… i el jutge perquè puguis anar un cap de setmana a casa. Que aquesta idea està més o menys arrelada en l’inconscient col·lectiu ho demostra el fet que del permís de conduir en diguem carnet de conduir, que desplaça la idea de la superioritat d’altri (el qui el concedeix) a la d’habilitat pròpia (disposo d’un títol que m’avala com a persona capacitada).

Avui deixarem estar els ancestres (el verb mittere (‘enviar, deixar anar, projectar’), evolucionat al català com a metre, té més d’un centenar i mig de derivats, o sigui que podeu comptar) i ens centrarem en la família directa, és a dir, la dotzena escassa de fills del verb permetre. D’entrada en trobem un de molt significatiu: l’adjectiu permissiu, que generalment va acompanyat de l’adverbi massa: no és rar que els estaments que tenen la capacitat de concedir permisos mostrin tendència al paternalisme. D’aquí que la permissivitat, segons les visions més conservadores, resulti tan propera al llibertinatge.

En realitat, la gràcia d’aquesta branca familiar és que gairebé tots són espècimens peculiars i per tant molt poc corrents. Per exemple l’adjectiu permitent, ‘que permet’, o el substantiu permissibilitat, ‘qualitat de permissible’, és a dir, ‘que pot ésser permès’. Encara més exòtica és permissió, un simple sinònim de permís que compto que es fa servir en el llenguatge jurídic, tot i que, pel que he vist, també en textos religiosos, tot fent referència a les capacitats divines: la permissió de Déu. La màxima autoritat cristiana sempre ha tingut vel·leitats de superioritat. I d’aquí se’n deriva el que jo diria que és l’exemplar més peculiar de la colla, el permissionari. Que és el que ha estat en Jordi Cuixart el cap de setmana passat: qui frueix d’una llicència o permís. Mot que probablement no li desplauria, perquè aquest missionari (missioner) que conté evoca una idea que a ell segur que li resulta pròxima: la de la persona capaç d’acomplir grans sacrificis, com per exemple trobar-se en un indret remot envoltat de gent diferent, si no hostil, per tal de lluitar per una causa que considera noble.

Tan a prop i alhora tan lluny d’aquells quintos de la meva joventut que, segrestats per l’exèrcit, tornaven de tant en tant a casa i durant quaranta-vuit hores també “estaven de permís”.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71