RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/03/2019
 
Càrregues


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

 

Se succeeixen les declaracions al judici i el sarró dels mots del conflicte s’omple sense parar. A la sessió protagonitzada per l’exsecretari d’Estat de Seguretat es va parlar molt de càrregues policials, i mentre ho sentia, inconscientment, se m’anava dibuixant una mena de teranyina lèxica, un fil que unia certs elements que ja formen part de la nostra cosmogonia quotidiana. Carregar és un verb una mica empipador per als correctors perquè hi ha un ús col·loquial molt estès, ‘carregar-se (alguna cosa)’, que és un castellanisme flagrant (en comptes de “S’han carregat els vidres de l’edifici” hauríem de dir, per exemple, “han rebentat/petat/esberlat/ esmicolat…” o qualsevol altre sinònim), molt difícil d’erradicar. Però, barbarismes a part, carregar i càrrega són fills de carro, un mot d’origen gal que ja tenia fa vint segles aquest mateix significat. El fil que us deia em va portar primer a carrer (de carrarius, ‘camí per a carros’), perquè les càrregues de les forces de l’ordre es produeixen precisament als carrers que voldríem sempre nostres.

Ben lluny dels carrers, en canvi, hi trobem el tercer angle: els càrrecs institucionals. Que reben aquest nom perquè assumeixen la responsabilitat (carregosa, se sobreentén) d’una determinada tasca; teòricament, és clar, perquè a l’hora de la veritat, tal com està quedant meridianament clar en aquesta comèdia de judici, no fan altra cosa que espolsar-se-les de sobre, les responsabilitats. Per això no em sé estar de reportar aquí un altre parent d’aquesta família, menor però molt revelador: la caricatura, que es diu així perquè, en l’original italià, carregaria els trets personals del personatge dibuixat (el nas més gros, els ulls més sortits, les orelles més en punxa…).

En realitat aquesta teranyina podria ser molt polièdrica, perquè de termes no en falten. Dels càrrecs esmentats en penja un verb tan útil com encarregar-se (i el seu post-verbal encarregat). Així mateix, dos substantius més tan presents en la quotidianitat com encàrrec i recàrrec, amb els quals qualsevol de nosaltres podria confegir de seguida més d’una frase en què es fes al·lusió al conflicte, tant des d’una banda com de l’altra. Ara, segurament el vèrtex més cridaner del conjunt confegit a partir de carro seria el que ocupa un descendent de carril, el simpàtic verb descarrilar. Perquè en aquesta sarsuela, com més va, més palès es fa el descarrilament general: dels responsables polítics, del borbó, de la justícia espanyola… i, en últim terme, dels drets humans. Una democràcia descarrilada.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71