RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/11/2018
 
Escopir


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

 

Etimològicament parlant, el verb escopir té poc interès: prové d'un verb llatí amb el mateix significat i gairebé no ha fruitat. Bé, dic mentida: ha fruitat poc, però l'únic derivat culte que té és esputar, d'on prové el substantiu esput, que si més no té possibilitats en l'àmbit del joc de paraules (si recordeu el calembur que suposadament Quevedo hauria dedicat a la reina Mariana d'Àustria, "Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad es-coja", segur que us en podeu imaginar un altre on el verb conjugat al final sigui en 3a persona del present d'indicatiu d'esputar).

Un poc més d'interès, en canvi, tenen els sinònims. Ho dic més que res pensant en els titulars de notícies, perquè la gràcia d'aquest cas és que una acció de ressonàncies baixfondistes com és escopir es produeix (segons la dubitabilíssima versió del ministre Borrell, és clar) en un indret tan solemne com un Parlament, per més que sigui un galliner com l'espanyol. No es veia una cosa així des del temps d'aquell bàrbar blaver que es deia González Lizondo, que va deixar anar (ell sí, de debò) un senyor gargall com una casa de pagès damunt l'estora de l'hemicicle. I he posat gargall a posta, perquè malauradament el substantiu escopinada fa una mica curt per a segons quines secrecions. Escopit no és normatiu, encara que hi ha qui l'empra (el significat real és com a adjectiu, sinònim de 'pastat, clavat, idèntic'), però escopinada dona la idea d'un lleuger esput de saliva i prou, pràcticament infantil. En alguns indrets també fan anar salivada, però som allà mateix. De fet, parlant de mainades, a l'escola gastàvem el col·loquial sipi, i m'hi aturo un moment perquè s'ho val. Com molts altres col·loquialismes, sempre li ha planat la sospita de castellanisme, però sense motiu real perquè sipi no existeix en el castellà de fora de Catalunya. En realitat, sembla que provindria d'Eivissa, on d'una mucositat d'aquelles que cal arrancar amb força per esputar en diuen una sípia, com el cefalòpode. 'Treure's una sípia del coll', seria l'expressió. Aquesta sípia (o xípia) s'hauria reduït a sipi (o xipi) als patis d'escola dels anys setanta, on encara sobreviu.

Per a tota la resta d'usos, quan ens cal alguna cosa més grossa, més contundent, que la mera escopinada, hem de recórrer al gargall, per cert de família força més extensa: gargallejar, gargallós, gargamella, garganxó... Dels usos formals ja se n'ocupa el vocabulari mèdic: esputació, expectoració. Tant de bo del ministre Borrell també se n'ocupessin aquests professionals.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2026
Sagrada Família (2)
El dia passat només vam tenir temps de veure els tres verbs que conformen les branques principals de sagrat i d’avisar, això sí, que és una família carregada de personatges excèntrics. Avui els veurem.P...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71