Després de competir en secció oficial al passat Festival Internacional de Cinema de Canes, ‘Dos fiscales’ de Sergei Loznitsa arriba als cinemes. El cineasta bielorús resident a Ucraïna té una llarga trajectòria fílmica amb títols tan destacats com el documental històric ‘Maïdan’ (2014) sobre la revolta nacionalista ucraïnesa enfront del govern prorus, la pel·lícula ‘Donbass’ (2018) ambientada en la conflictiva regió que es disputen russos i ucraïnesos, film mereixedor del premi a la millor direcció de la secció paral·lela Una Certa Mirada de Canes, o el documental sobre la resistència ucraïnesa a la invasió russa ‘The Invasion’ (2024). Loznitsa aparca el vessant més documentalista dels seus últims treballs i retorna a la ficció amb ‘Dos fiscales’ amb una història claustrofòbica i asfixiant ambientada a la Unió Soviètica l’any 1937, els anys d’apogeu del terror estalinista.

Alexander Kornyev a ‘Dos fiscales’ de Sergei Loznitsa

Loznitsa s’encarrega ell mateix de fer l’adaptació cinematogràfica de l’obra homònima de l’escriptor i científic Georgi Demidov, empresonat en un gulag. En un context de purgues amb milers de represaliats, un jove procurador, Alexander Kornyev (Aleksandr Kuznetsov), llicenciat en l’era postrevolucionària, il·lús advocat que creu en la justícia comunista, rep inexplicablement una nota manuscrita escrita amb sang d’un pres que reclama que la seva situació de degradació total pugui arribar a les altes instàncies de Moscou. Kornyev fa tot el possible per trobar-se amb el presoner i coneix de primera mà la barbàrie que impera a les presons del règim estalinià. Un règim de terror a base de tortures i abusos de tota mena sobre persones que sovint havien estat herois bolxevics i que ara són condemnats falsament com a contrarevolucionaris o espies, després de ser denunciats per la policia secreta, l’NKVD.

Alexander Kornyev a ‘Dos fiscales’ de Sergei Loznitsa

L’extraordinari film de Loznitsa resulta dolorós i implacable a l’hora d’esbossar un país sotmès a la maquinària de la destrucció, la repressió i la injustícia, obrint i tancant la pel·lícula amb un pla simètric, el d’una porta d’una presó. Ens trobem una successió ininterrompuda d’espais closos, des de sales d’espera, cel·les, despatxos o compartiments de tren. Un tractament cinematogràfic fred, meticulós i parsimoniós cobreix el lent i feixuc trajecte de l’idealista Kornyev per conèixer el pres o per ser rebut pel fiscal general moscovita. Un film de concepció netament kafkiana desglossat en diverses seqüències magistrals, les etapes d’un procés que conformen una gran i corrompuda teranyina on queda atrapat també el jove i incaut procurador.