El passat 1 d’octubre, l’AnoiaDiari, mitjà associat a l'AMIC, va complir els seus primers 10 anys de trajectòria. El diari digital, impulsat per Jordi Balsells, juntament amb el periodista Bernat Ferrer com a editor i Anna Marsal com a directora, va sorgir en plena crisi econòmica mundial però, gràcies al suport de lectors i anunciants, s’ha pogut consolidar com a mitjà de referència a la comarca.
Més de 29.000 notícies i més de 600 entrevistes han aconseguit sumar milions de visites. Hem pogut parlar amb la redacció del mitjà, que ens ha contestat algunes preguntes:
1. Com ha crescut el mitjà al llarg d’aquests deu anys?
L’AD va ser el primer diari digital de la comarca de l’Anoia i un dels pioners en l’àmbit local a Catalunya. En una època de predomini de la premsa escrita, amb dos setmanaris històrics d’edició en paper, l’entrada de l’AD va representar una nova manera d’explicar l’actualitat al territori. Després d’uns anys de creixement, el diari va patir una crisi fa 4 anys. Amb l’entrada d’un nou grup editor, a mitjans del 2014, el mitjà va agafar un nou impuls, degut especialment a la renovació de la web, dels continguts, la incorporació de nous col·laboradors, etc.
També cal destacar la pubicació d’un periòdic mensual gratuït, amb reportatges, entrevistes, articles, opinió, etc. que complementen la informació del diari digital.
2. Degut als canvis tecnològics i les noves tendències, com s’ha adaptat AnoiaDiari?
Una de les primeres accions que va realitzar el nostre grup editor quan es va posar al davant del diari, el 2014, va ser el disseny d’una nova web, més atractiva, àgil, dinàmica, oberta a la interactuació amb els lectors.
També hem apostat per l’activitat i presència a través de les xarxes a Internet.
Ara, l’enfoc, el dirigirem al protagonisme creixent del telèfon mòbil com a instrument d’entrada al diari.
3. AnoiaDiari va néixer en plena crisi econòmica, però va sortir endavant. Creieu que és un mal moment pel periodisme?
És un mal moment -especialment a l’Anoia, una de les comarques que més ha patit i pateix la crisi,- per al negoci, per als ingressos publicitaris, però no per al periodisme. Ans el contrari. És ara quan és més necessari fer bon periodisme.
4. Des del seu inici fins avui, com ha canviat el vostre equip?
El nostre equip, des dels inicis, sempre ha estat petit, ajustat a les limitacions pressupostàries. Hem pogut créixer, poc, ampliant l’àmbit de la gestió i l’administració, que eren necessaris i mantenint la redacció.
5. Heu fet més de 600 entrevistes, però hi ha algun personatge públic que vulgueu entrevistar i encara no heu tingut l’oportunitat de fer-ho?
Ens agradaria entrevistar un anoienc/a que faci un gran descobriment en l’àmbit de la salut a nivell mundial. Igualada i l’Anoia estan fent una aposta per la formació i el talent, i el de la salut és un dels àmbits d’especial atenció.
A nivell nacional, ens agradaria entrevistar la primera Presidenta de la República Catalana.
6. Què aporta AnoiaDiari que altres capçaleres no aporten?
A l’Anoia cal destacar dos setmanaris –un de pagament i un altre de gratuït- de dues capçaleres amb una llarga trajectòria. Darrerament, ha aparegut un altre diari digital. Hi ha excel·lents professionals, fan una bona labor i tots tenen els seu públic. Nosaltres procurem ser uns bons professionals, fent un periodisme de qualitat, rigorós i respectuós. Penso que, per als lectors, tots els mitjans oferim un bon ventall que es complementa. Nosaltres, tanmateix, també apostem per la crítica, l’opinió, l’anàlisi. En aquest sentit, creiem que ens ha ajudat molt la col·laboració d’un important grup de col·laboradors i opinadors i el fet que puguin anar de bracet el diari digital, on hi publiquem la informació amb immediatesa, i el periòdic mensual, on ampliem aquesta informació amb articles tractats amb més profunditat.
7. Com enfoqueu el futur del mitjà? Quins projectes de futur té AnoiaDiari?
Un dels reptes més importants per al futur passa per satisfer les demandes dels lectors, cada vegada més coneixedors de l’entorn i cada vegada potencialment més participatius. Un altre repte és donar resposta a com ens llegiran en un futur immediat, en quin format, a través de quin aparell, etc