Tres de cada quatre dones en situació de sense llar ha patit violència al llarg de la seva vida. Aquesta és l'alarmant dada que ha fet pública ASSÍS, qui també denuncia que la violència envers el col·lectiu ha crescut un 7% respecte al 2021. A banda, l'organització alerta que ha crescut el nombre de dones sense sostre i que la seva situació s'ha cronificat en aquests darrers anys, tal com es desprèn d'una enquesta que l'entitat ha fet a les persones que ha atès durant l'any 2022.

ASSIS destaca que el percentatge de dones que ha patit violència en situació de carrer ha crescut un 14%: d'un 44% el 2021 s'ha passat a un 57% l'any 2022. En el 97% dels casos, les dones han sofert violència psicològica, el 67% física i el 61% violència sexual. A més a més, l'entitat assenyala que l'assetjament i la intimidació afecta el 58% de les dones (enfront del 49% en el cas dels homes sense llar); un 54% pateixen agressions físiques (els homes, un 41%), i les agressions sexuals afecten el 25% de les dones en situació de sense llar, la qual cosa no passa en el cas dels homes. L'entitat també alerta que el 51% de les violències que pateixen les dones estant en situació de carrer són perpetrades per persones que no es troben en una situació com la d'elles, un senyal d'aporofòbia, segons alerta ASSIS.

Augment i cronificació dels casos

D'altra banda, l'enquesta feta per ASSIS destaca que el nombre de dones que ha pernoctat alguna vegada al carrer també s'ha incrementat. Concretament, el percentatge de dones que han patit aquesta situació ha passat del 41% durant el 2021 al 55% d'enguany. Així mateix, també ha augmentat el nombre de dones que s'han trobat en situació de sense sostre en els darrers sis mesos, passant del 10% del 2021 al 22,5% del passat 2022.

Des de l'entitat, que gestiona dos recursos específics per a dones i està a punt d'obrir-ne un tercer, també adverteixen que les dones arriben en pitjors condicions a una situació de carrer només pel fet de ser dones. "La societat les situa en desavantatge, són víctimes de violència, senten por i inseguretat constantment i, a més, es veuen més afectades que els homes pels estigmes socials. Moltes, es tornen invisibles a més de ser invisibilitzades per la societat que les rebutja i ignora", admeten des de l'entitat.

Així mateix, ASSÍS assenyala que ha crescut un 20% el nombre de dones allotjades en recursos especialitzats i no mixtes respecte a l'any anterior: "El fet que des de la ciutat de Barcelona s'hagi apostat per una estratègia de prevenció del sensellarisme femení ha tingut un impacte positiu en aquesta realitat. Tot i això, hem de continuar donant resposta a l'augment de dones que viuen en situació de pobresa", apunta Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d'ASSÍS. Segons Sala aquestes dades responen a l'impacte del desenvolupament d'un model d'atenció específic cada vegada més especialitzat i amb perspectiva de gènere. "El sensellarisme femení ha existit sempre, si no es veia era perquè no es mirava. Com més especialitzades estem des dels recursos més capacitat tenim d'arribar a les dones, de fer que se sentin còmodes per parlar de les seves realitats i de donar resposta a les seves necessitats", assegura la responsable.

Pel que fa a la durada, les dones enquestades han estat una mitjana de tres anys en situació de sense llar, i aquesta xifra també s'ha vist incrementada respecte als darrers anys. En concret, ha augmentat un 38% més que l'any anterior, i un 50% més que dos anys enrere. "Aquesta realitat respon a una cronificació de les circumstàncies per les quals les dones arriben a situacions de vulnerabilitat: mercat de l'habitatge, llei d'estrangeria, precarietat laboral, que es conjuguen amb un esgotament dels recursos personals de suport dels quals disposen les dones en un context de crisi socioeconòmica permanent en el marc d'una societat patriarcal que les vulnerabilitza" denuncia Sala.