SI SOU SERVITS: 18/06/2019
 
Amistats perilloses


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà també que valoreu si perjudica molt o poc al medi ambient, especialment afavorint l'escalfament global o malbaratant algun recurs com l'aigua. Ja comencen a circular rànquings de bons i dolents que, carallots com som, poden acabar desvirtuant la nostra correcta alimentació. Perquè, per exemple, la carn de vedella requereix molt espai per ser produïda i molta energia per ser transformada. El mateix que passa, evidentment, amb la mantega i molts altres productes d'origen animal ara criticats. Però no tot és tan clar. El meu venerat alvocat –vegetal ell- està també als primers llocs del rànquing dels dolents. Per la quantitat d'aigua que consumeix la planta, l'energia que cal usar per dur-lo a les nostres taules i la desforestació que generen les noves plantacions fetes per atendre la demanda creixent. Aconseguiran que, quan el trec a taula amb unes anxoves o amb un toc de mel, em senti culpable de maltractar el planeta?

Clar que, pel costat dels bons, m'arriben compensacions. Com la de saber que el llegum (mongetes, cigrons, llenties...) que tant valoro és un producte poc contaminant a més de sa i dietèticament equilibrat. Però cal dir que, tampoc aquí, els vegetals s'enduen la palma. Sorprenentment, el musclo –que jo tenia un xic oblidat per l'ombra de les depuradores- suma molts elogis. Sobretot per la seva capacitat de filtrar l'aigua del mar, millorant l'entorn i fent les aigües més transparents i ajudant així al creixement d'algues que redueix les emissions de carboni. Faig el ferm propòsit de donar-li més oportunitats a la meva cuina, dominada ara per cloïsses i tellines que, enterrades en sorra o fang, no fan res pel meu planeta.

Espero, però, que la reflexió no us porti al fanatisme. A dividir novament els aliments en bons i dolents. Cadascun d'ells és com és i té les propietats que té. I si alguna cosa té de bo la dieta mediterrània és la seva diversitat, derivada dels canvis en l'entorn al llarg de l'any.

Les amistats exclusives, les adhesions incondicionals, no solen ser massa aconsellables. Algunes, fins i tot són perilloses.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 12/09/2019
Canvi de nevera
Si a la tardor fem canvi d'armari, no veig perquè no fer també canvi de nevera.N'hi ha un que per mi resulta especialment suggeridor. Canviar les cremes fredes per les calentes o susceptibles de ser escalfades. Closa la temporad...
SI SOU SERVITS: 19/08/2019
Els pecats de la carn
L'ofensiva està en marxa. El canvi climàtic ja té un cap de turc. La carn. El nostre desmesurat consum que fa que entre bestiar, producció de farratge per alimentar-lo, transport un cop sacrificat, i malbaratament un c...
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
SI SOU SERVITS: 12/07/2019
Els productes miracle
Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava de...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71