SI SOU SERVITS: 28/10/2019
 
Que duri!!!


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m'adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l'excepció de xampinyons, gírgoles i alguns bolets orientals que ara tant sembla que ens agraden.

A la resta del rebost, agradi o no, hi intervé, de forma més o menys important, l'home. Des de la humil patata al sofisticat caviar. Perquè, fora dels espàrrecs de marge i cargols, algú encara cull bledes salvatges, borraina o gínjols?

Cert que aquesta intervenció té graus d'implicació. Si ens posem exquisits, fins i tot haurem d'acceptar que els arbres plantats amb arrels infectades d'hifes de rovelló, cep o tòfona, que pretenem collir i consumir uns anys més tard, són fruit de l'acció humana. Però acceptem que, en el cas dels bolets, encara tenim l'opció de "caçar" o comprar unes mocoses o uns apagallums aliens a l'espècie humana. Com encara podem pescar uns esparralls, treure de la sorra unes tellines o separar de les roques unes garoines. I que duri!!

Perquè, curiosament, veiem com cada cop més, amb suposada voluntat de preservar la nostra salut, ens arriben missatges alarmistes sobre el perill de consumir productes "salvatges". Donant per bona, per defecte, la garantia dels productes envasats i preparats fruit de la manipulació humana a tots els nivells. Varietats de fruita i verdura apareixen al mercat com si els déus grecs ens les haguessin regalat com l'olivera dels atenencs. Productes manipulats, cuinats i envasats, s'emparen en una etiqueta que no esmenta res del procés d'elaboració, centrant-se en les maleïdes calories.

I tot això cal dir-ho i repetir-ho. Perquè mentre la "carne mechada" d'aquest estiu no ho feia, els bolets avisen de la seva condició i estat. Ja sigui amb algun detall anatòmic, o amb els cucs i les zones alterades. Una altra cosa és que collim sense criteri o no llencem allò que ens fa dubtar però que hem pagat a preu d'or.
Salvatge no hauria de ser sinònim de perillós. El perill s'amaga a totes le
s cantonades.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 13/11/2019
Cuinar a pressió
Suposo que vosaltres, com jo, no cuineu igual quan relaxats que quan teniu pressa, us fa mal un queixal o heu rebut una mala notícia.Ho dic perquè darrerament, el menjar sembla haver-se convertit en l'ase dels cops a la que nom&eacu...
SI SOU SERVITS: 14/10/2019
Sant tornem-hi?
Amb la tardor, arriba el moment de recuperar els rituals del món de la gastronomia. Ja hem començat a saber com queda enguany la borsa de les guies Michelin. Qui ha pujat i qui ha baixat en els diferents rànquings que Michelin do...
SI SOU SERVITS: 26/09/2019
La dieta del raïm
Recordo les guatlles al raïm amb que triomfava quan, a la tardor, venien a dinar alguns amics a casa. I especialment la minuciosa tasca de retirar els pinyols dels grans de moscatell que anaven a parar a la cassola. Una feina que el progré...
SI SOU SERVITS: 12/09/2019
Canvi de nevera
Si a la tardor fem canvi d'armari, no veig perquè no fer també canvi de nevera.N'hi ha un que per mi resulta especialment suggeridor. Canviar les cremes fredes per les calentes o susceptibles de ser escalfades. Closa la temporad...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71