RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/09/2019
 
Divisió


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La família de dividir té una quarantena escassa de membres, cosa que la col·loca a la franja mitjana de la classificació. Però té un honor molt especial: el rècord absolut de mot monovocàlic. És a dir, la paraula més llarga en què totes les síl·labes contenen la mateixa vocal. És un joc ludolingüístic: urubús és monovocàlic en U i té sis lletres, corcorco en O i en té vuit, entretens en E i nou lletres i salamandra en A i deu lletres. La cosa es pot millorar força, perquè els monovocàlics en E i en A, gràcies als prefixos, són força elàstics: desencertes (11), assaplanaran (12)… Però ningú pot competir amb les 16 d’indivisibilíssim, que té el mèrit afegit de ser-ho amb una vocal menys productiva.

Amb més pes semàntic, són fills del mateix pare el substantiu divisa i el que titula aquesta columna, divisó. Comparteixen el tret de ser força polisèmics (designen més d’un concepte diferent), tal vegada a causa de l’ADN que arrosseguen: l’herència de dividir és fragmentar-se, fraccionar-se, multiplicar-se.

Ara, en això, cap derivat millor que un que encarna a la perfecció l’essència de la fase històrica en què ens trobem. No solament aquí sinó a tot el planeta. Em refereixo a individu. Fixeu-vos-hi: in-dividu, és a dir, indivisible, que ja no es pot dividir més. Si agafem, ara que parlàvem de planeta, totes les persones que hi viuen, la població, les podem anar dividint en unitats més petites: connacionals, paisans, vilatans, colla, família, parella… Però el límit és l’individu; per sota d’ell, si dividim més ja desapareix l’essència humana, allò que en surt ja no està format per persones. Traslladant la imatge a la Diada, aviat tindríem fet el paral·lelisme: ‘manifestants’ com a col·lectiu complet, després ‘membres i simpatitzants d’ERC’ per una banda, ‘de JxC’ per l’altra, ‘de la CUP’ per una altra, ‘de cap partit’… I així, de picabaralla en picabaralla, anar segmentant fins al que sembla l’estadi últim en què el català deixa de discrepar/dividir-se dels altres: l’individu. “Dos milions d’individus es manifesten per la independència”, un titular no tan impensable.

En aquest sentit, si més no, som un poble precursor. Perquè fixeu-vos que entre els fills directes d’aquest mot n’hi ha un que està més que de moda: individualitzar: “distingir una cosa d’altres per qualitats peculiars”. La publicitat en diu personalitzar perquè fa de més bon dir, però és exactament això. I en matèria de reivindicació política, l’estadi final d’aquesta evolució és la manifestació unipersonal. Per independitzar-se de tots els altres.
 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/09/2019
Casc
El casc groc ha estat la novetat d’enguany de la manifestació, un esdeveniment que sembla que si no aporta nous elements coreogràfics cada any ja no val. Potser ha estat la saturació del personal, o l’enrariment de l&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/07/2019
Podemisme-leninisme (i 2)
Dèiem la setmana passada que el neologisme podemisme estava perfectament format, tant si es referia a la versió espanyola del partit com a la catalana. Ara bé, en realitat el mot amaga un petit escull. O, més que el mot, e...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/07/2019
Podemisme-leninisme (1)
En un lloc on vaig treballar es va posar de moda, una temporada, la facècia d’elquefosisme-leninisme. Ho explico: consistia a afegir el sufix -isme darrere de qualsevol mot del qual s’estigués parlant (termini, deute, ordina...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 16/07/2019
Dreta extrema
El motiu pel qual la dreta més fanatitzada i irracional és anomenada extrema no sembla presentar gaire dificultat lògica: qualsevol sabria respondre que en diem així perquè se situa al final, a la punta de tot del v...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71