RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/11/2019
 
Tsunami


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Es tracta probablement del xenisme (‘nom estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir amb precisió’, com ara ikastola, geisha o condottiero) que fa més honor al seu nom: el DIEC el defineix com “Onada lliure transoceànica de gran potència, produïda per una commoció sísmica que en atènyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i té efectes catastròfics”. Per sort, aquestes efectes catastròfics no els ha provocat en la llengua catalana, atès que no ha desplaçat cap terme ja existent (és el que tenen de bo els xenismes en relació als calcs: que no arraconen ningú per trobar el seu lloc), però és evident que ha estat una onada de gran potència. Figuradament parlant, no cal dir-ho. Si tenim present que el famós tsunami que va donar a conèixer aquest mot al món es va produir l’any 2004, vol dir que en 15 anys ha tingut temps no solament d’entrar al caparró de tots els parlants sinó, cosa encara més difícil, al diccionari normatiu. A posta us he transcrit la definició que en dona el DIEC. Abertzale, braille o clínex els coneixem de fa força més temps i encara no han tingut aquesta sort.

Des d’un punt de vista propagandístic, l’elecció d’aquesta paraula (que en l’original japonès significa, literalment, ‘onada de port’) per part dels responsables de Tsunami Democràtic és un encert. La visualització de la idea que es vol transmetre és immediata i inequívoca. M’ha recordat un poc el que va passar a Itàlia fa pocs anys, quan la remuntada del Barça davant de l’Inter de Milà en unes semifinals de Champions va fer tanta forrolla que els mitjans aviat la van adoptar per parlar de l’actualitat política, allà sempre tan convulsa. Avui no és difícil de trobar titulars a la Repubblica o el Corriere que diguin, per exemple, “Salvini spera in una remuntada nelle prossime elezioni”.

Ara bé, allò que certifica que un mot ha entrat definitivament en una altra llengua és una fase posterior: quan crea derivats. És a dir, quan es difumina a la vista del parlant perquè queda integrat en una unitat superior. De moment ningú ha estat prou valent, o imaginatiu, o insensat, d’empescar-se alguna cosa com “estem entsunamiats”, o “Que veniu a tsunamiejar?”, per exemple. El dia que això passarà tingueu per segur que tsunami s’haurà convertit, aleshores sí, en un mot nostre.

No sé, per cert, si en castellà passarà el mateix. És evident que allà tsunami no desperta tanta simpatia com aquí. I l’adjetiu que l’acompanya, democràtic, pel que sembla encara menys.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2020
Pandèmia
Cada dia sembla més una novel·la d’en Pedrolo, tot això. El dia que vam rodalmotejar el mot epidèmia (que ves per on coincidia amb la setmana que ens van tancar a casa) vaig començar dient que no tenia una rel...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/07/2020
Borbons
En aquesta sèrie ja tricentenària sèrie hem dedicat no pas poques columnes a termes no normatius: neologismes, algun anglicisme, xenismes… Però ves per on encara no hem vist cap nom propi. Avui ens estrenarem.Tant e...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/07/2020
Espiar
Que algú et vigili d’amagat ha de ser una cosa molt desagradable, però en canvi el verb que descriu aquesta acció és preciós. Filològicament parlant, és clar. Gairebé gosaria dir que poque...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71