RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/09/2019
 
Casc


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

El casc groc ha estat la novetat d’enguany de la manifestació, un esdeveniment que sembla que si no aporta nous elements coreogràfics cada any ja no val. Potser ha estat la saturació del personal, o l’enrariment de l’ambient entre el sobiranisme, el cert és que el casc ha triomfat molt menys que els seus predecessors, com la diana o el punter, i ja no diguem les samarretes.

Més enllà de la troballa des d’un punt de vista conceptual (al meu parer poc encertada, perquè l’objecte fa pensar en el clàssic casc de manobre, gens agraït des d’un punt de vista simbòlic), el terme casc ja és conflictiu de mena, o com a mínim controvertit. D’entrada, perquè ens hem passat uns quants anys fent una mena de bugada col·lectiva per treure’ns de sobre el terme aplicat al centre històric o nucli antic de les ciutats: casc antic era una expressió molt habitual fa un parell o tres de dècades, que un bon dia vam descobrir que era un calc del castellà i que calia extirpar-lo. De moment només s’ha aconseguit a mitges.

Però n’hi ha més. Un altre mot antipàtic és el plural cascos en el sentit d’auriculars; encara que el diccionari el recull, a la consciència popular no li acaba de fer el pes i, probablement a causa de la terminació en -os, arrossega un regust de castellanisme que fa que molts parlants el refusin.

Encara més acusat és el rebuig cap a una altra paraula que, tot i que no pertany a la família de casc i per tant no hi hauria de tenir res a veure, sovint fiquem al mateix sac: el verb cascar. Per més que el diccionari arreplegui el significat de ‘masegar, colpejar’, no s’ha aconseguit treure-li de sobre la llufa de barbarisme, rebuig que s’estén a locucions ben admissibles com ‘estar cascat’ o ‘tenir la veu cascada’. Com que en els fenòmens lingüístics, ho hem explicat tot sovint, la imitació és clau, en aquest cas la mala fama familiar ha arribat encara més enllà, fins al substantiu cascada, ‘caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici, saltant’, que un cert nombre de parlants rebutgen en benefici del menys expressiu salt d’aigua. La proscripció afecta també la locució ‘en cascada’, ‘en sèrie’.

Amb aquests precedents, no sobta que l’adminicle d’enguany de la vestimenta del bon manifestant no hagi triomfat. Si volen, els organitzadors podrien provar-ho l’any que ve amb un de més petit i dir-ne casquet, un diminutiu que ves per on no resulta tan sospitós. I no precisament pel significat sexual, que aquest, veus?, sí que és un bon barbarisme.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/09/2019
Divisió
La família de dividir té una quarantena escassa de membres, cosa que la col·loca a la franja mitjana de la classificació. Però té un honor molt especial: el rècord absolut de mot monovocàlic. &E...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/07/2019
Podemisme-leninisme (i 2)
Dèiem la setmana passada que el neologisme podemisme estava perfectament format, tant si es referia a la versió espanyola del partit com a la catalana. Ara bé, en realitat el mot amaga un petit escull. O, més que el mot, e...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/07/2019
Podemisme-leninisme (1)
En un lloc on vaig treballar es va posar de moda, una temporada, la facècia d’elquefosisme-leninisme. Ho explico: consistia a afegir el sufix -isme darrere de qualsevol mot del qual s’estigués parlant (termini, deute, ordina...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 16/07/2019
Dreta extrema
El motiu pel qual la dreta més fanatitzada i irracional és anomenada extrema no sembla presentar gaire dificultat lògica: qualsevol sabria respondre que en diem així perquè se situa al final, a la punta de tot del v...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71