RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/07/2019
 
Podemisme-leninisme (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Dèiem la setmana passada que el neologisme podemisme estava perfectament format, tant si es referia a la versió espanyola del partit com a la catalana. Ara bé, en realitat el mot amaga un petit escull. O, més que el mot, el que el complementa. Perquè si de Podemos/Podem se n’ha fet podemisme per referir-se a la ideologia, en canvi dels membres o simpatitzants del partit en diuen podemites, contravenint la lògica que ens portaria a anomenanr-los podemistes.

Què en diuen els experts? D’entrada, que cap dels dos no és normatiu. Però sí que són ja en llista d’espera: l’Observatori de Neologia de l’IEC els aplega tots dos (curiosament, podemista el documenta uns quants mesos abans). Tanmateix, pel que fa a l’ús han corregut sort diferent, perquè així com podemisme ha fet més o menys fortuna, l’altre ha quedat força arraconat. I allò que l’ha empès a l’arraconament ha estat, com de costum, la mímesi del castellà. Podemita és ara mateix la forma amb més possibilitats, oimés quan la Fundéu (que és al DRAE allò que el Termcat és a l’IEC, si fa no fa) la dona per bona: “la caiguda de la S”, justifiquen, “no és incorrecta i ja es dona en altres casos, com ara jesuita (que prové de Jesús)”. Si el meu ensum no m’enganya, i independement de les preferències que tinguem, ja cal que anem assimilant que a la llarga la forma que prevaldrà serà aquesta.

Pel que fa al contingut, allò que em crida l’atenció és l’evolució diguem moral que aquest neologisme simbolitza. Així, tenim, per exemple, catalanisme o socialisme que representen una formació tradicional, sòlida i entenedora (de català i social respectivament, responent a la definició diccionarial del sufix: “Que significa teoria, doctrina o corrent artístic”); al Partit Popular, encara que no es faci servir en aquest sentit, va associat populisme, que ja representa un pas més en la perversió de la terminologia política pròpia de la segona meitat del XX; i ara aquest podemisme format a partir d’una forma verbal, que encarna força bé dues de les característiques dels temps líquids que vivim: la des-solemnització dels conceptes (un verb conjugat té menys pes simbòlic que no pas un adjectiu) i la durada efímera. Perquè, en realitat, el principal escull perquè podemisme i podemi(s)ta acabin entrant al diccionari és la possibilitat que no durin prou en el temps perquè es faci necessari incorporar-los.

Mentrestant, i com que, per la nostra banda, una de les característiques d’aquesta feina és la pausa estival, bon vacancisme (o vacacionisme, com us ho estimeu més) a tothom. Fins al setembre.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/11/2019
Judici al president
Ho hem tocat tot: judici, jutges, fiscal imputat, interlocutòria, legalitat… També feixisme, impunitat, declaració… Tots aquests mots ja han desfilat pel Rodalmot, testimonis d’un conflicte cíclic que v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/11/2019
Tall
Em refereixo, com és natural, a aquesata forma de protesta que consisteix a impedir el pas de vehicles per una via de comunicació i en què últimament ens estem especialitzant. Des d’un punt de vista etimològic...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/11/2019
Tsunami
Es tracta probablement del xenisme (‘nom estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir amb precisió’, com ara ikastola, geisha o condottiero) que fa més honor al seu n...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 29/10/2019
Impunitat
Més que Nova setmana tràgica l’hauríem de batejar com la Setmana de la vergonya (tal vegada encara hi serem a temps, perquè això va camí de convertir-se en el Mes de la vergonya, si no més). Els ...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71