07/10/2019
Cap de setmana de vertigen fantàstic a Sitges
Nikolaj Coster-Waldau


Joan Millaret

Crític de cinema

El Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges ha comptat el primer cap de Setmana amb una nodrida desfilada de personalitats lligades al fantàstic, moltes d'elles premiades amb diferents guardons. El festival arrancava amb una Màquina del Temps a l'actor australià Patrick Wilson, protagonista de films com 'Prometheus' (20129 o 'Bone Tomahawk' (2015), i que a Sitges destaca com a malvat protagonista de la cinta inaugural de terror 'En la hierba alta' de Vincenzo Natali. També s'ha atorgat una segona Màquina del Temps a Charles Brand, cineasta ocasional i un dels productors nord-americans més prolífics en el cinema de terror, sovint de sèrie B, en les dècades dels anys 80 i 90.

D'altra banda, per Sitges ha passat també el cèlebre actor danès de 'Jocs de trons', Nikolaj Coster-Waldau, protagonista de 'Suicide Tourist', la segona realització del danès Jonas Alexander Anrby després de 'Cuando despierta la bestia' (2014). I la jornada dominical s'ha caracteritzat per sengles homenatges al cinema italià. D'una banda s'ha concedit el premi Méliès d'Or a tota una carrera a l'actriu Asia Argento, filla del mestre Dario Argento. De l'altra s'ha atorgat el premi Nosferatu al veterà director italià Pupi Avati, cineasta que en les seves incursions en el cinema fantàstic ens ha deixat delicioses perversions com 'La case dalle finestre che ridono' (1976) o 'L'Arcano incantatore' (1996)

Charles Brand

Dimensió desconeguda

Una poc agraïda pel·lícula inaugural 'En la hierba alta' de Vincenzo Natali, realitzador guanyador del festival de Sitges amb la claustrofòbica 'Cube' (1997), ara adaptant un relat fantàstic i de terror d'Stephen King i Joe Hill, fill del mateix King. Dos germans de viatge, ella embarassada, s'aturen al peu d'una carretera local, al costat d'una església i aleshores senten veus d'auxili d'un nen dins d'un camp. Després de desaparèixer, al cap d'uns mesos, acut un amic alarmat per la desaparició dels dos germans però també acaba engolit per l'herba.

El film treballa el concepte de la pèrdua i la desorientació, ja que endinsar-se en el camp d'herba alta vol dir perdre's físicament. Resulta atractiva la proposta del camp de conreu com un mantell verd, com si fos una selva, una espècie de laberint vegetal. Però després el film abraça el fantàstic i ficar-se dins del camp equival a penetrar en una dimensió desconeguda.

Enmig d'aquest oceà d'herba apareix una altra família atrapada, descobrim la presència d'un monòlit, comença una alternança de temps passat i present i, fins i tot, es revelen ritus atàvics. En aquesta petita comunitat de gent errabunda, que bascularan inclús entre la vida i la mort, destaca un pèrfid Patrick Wilson, posseït d'alguna manera per l'esperit primitiu del camp. Tot i l'atractiu punt de partida, el film es va desinflant i perd interès a partir del moment que entra en bucle enmig de les paradoxes temporals.


'En la hierba alta'

Caixes xineses

En la competició fantàstica del certamen català destaca la brillant i sorprenent òpera prima espanyola d'Aritz Moreno 'Ventajas de viajar en tren' construïda sobre el solapament d'històries d'arrel esquizofrènica. Cal constatar que gran part dels mèrits d'aquest film són deguts a l'enrevessada i original matèria primera literària de l'escriptor Antonio Orejudo, encara que cal posar en valor el tractament del guió de Javier Gullón.

Es tracta d'una meravellosa peça excèntrica i dotada d'un profund sentit destructiu i polèmic, ple de sarcasme i crueltat. Tot comença en un tren quan Helga Pato (Pilar Castro) és interpel·lada per un psiquiatre, Ángel Sanagustín (Ernesto Alteiro), metge del centre on ella acaba d'ingressar al seu marit. Sanagustín té una carpeta d'històries de diversos pacients esquizofrènics i comença a relatar una primera i esbojarrada història sobre un militar destinat a Kosovo que, en realitat, treballa d'escombriaire, en un paper ben difícil i arriscat de Luis Tosar.

El film serà una narració delirant amb múltiples històries que es bifurquen en un complex relat en un format de caixes xineses. Sembla que es perdi el sentit del relat en què res sembla ser el que sembla. També tenim un reguitzell de personatges escindits que possibiliten un extraordinari treball interpretatiu enmig d'un repartiment coral en què destaquen Pilar Castro o Ernesto Alterio, sinó també un inusualment esplèndid Quim Gutiérrez, a part de Macarena García.

Casa de nines

Una de les opcions més interessants en la secció fantàstica a competició ha estat el film britànic-nord-americà 'The Lodge', la perversa i fosca fantasia del duet conformat per Severin Fiala i Veronika Franz, els cineastes austríacs de la terrorífica pel·lícula presentada al festival de Sitges l'any 2014, 'Goodnight Mommy'. El film comença amb la separació d'un matrimoni i el suïcidi d'una mare devastada. El que podria semblar un melodrama sobre els traumes que arrossegaran els dos fills de la parella es transformarà després en una macabra història.

I és que els dos germans van a viure amb el pare i la seva nova companya, Grace, supervivent d'una matança d'una secta religiosa. El film s'ocupa de la maldat i el ressentiment infantil envers la nova mare, una història cruel de rebuig en què els dos germans són capaços de sotmetre a un fort estrès a la dona que acaba de superar un passat infernal. Ara el ressentiment infantil crearà un combinat explosiu quan es mescli amb el sectarisme religiós que arrossegava Grace.

El film sap treure un gran profit de la casa aïllada en un entorn nevat i un llac gelat. Però un dels punts forts de 'The Lodge' és la concepció visual del film, en què destaca el tractament dels espais interiors del casalot, espais opressius i deformats per un gran angular. Aquest estil de posada en escena busca la semblança amb la casa de nines en miniatura que tenen els dos germans amb el resultat de que s'equiparen els dos ambients, com si un fos el reflex de l'altre i viceversa.

Subconscient traït

S'esperava molt de 'The Room' del francès Christian Volckman després del seu film d'animació 'Renaissance' (2006), a part de comptar amb una parella protagònica d'alçada, l'actriu Olga Kurylenko i l'actor Kevin Jansenns. Ambdós interpreten una parella que decideix deixar la ciutat per marxar a una casa de camp a les afores, però la sorpresa salta quan descobriran una habitació secreta amb el poder de fer realitat qualsevol desig.

Resulta fascinant la idea d'un motor de la casa que actua com una espècie d'ordinador, en què el comptador de la llum en el soterrani sembla el cervell de la casa. Els envans i el terra amaguen un mar de cables elèctrics, com si fossin les connexions neuronals i nervioses de la casa. Ens trobem un hàbitat que funciona com una entitat autònoma.

L'eufòria i la celebració deixen pas a la qüestió nodal del film quan la cambra dels desitjos acaba enllaçant amb el pes del subconscient de la parella. Aleshores entrarà en joc la ferida compartida, una maternitat problematitzada, seguit de la qüestió del naixement d'un fill. Com a film fantàstic es queda a mig gas, amb la rèmora d'un pulsió pel melodrama mal entès. 'The Room' només funciona en clau al·legòrica gràcies al substrat psicològic sobre la maternitat o la paternitat i les relacions patern-filials filtrades per complexos edípics.

Articles anteriors
La guerra interior d'Unamuno
Alejandro Amenábar torna a les nostres pantalles amb la cara coproducció espanyola-argentina 'Mientras dure la guerra', un film històric que gira sobre la figura del pensador i escriptor espanyol Miguel de Unamuno els seu...
Sitges premia el fantàstic amb rerefons polític
El film basc-català 'El hoyo' del debutant Galder Gaztelu-Urrutia triomfa al 52 Festival Internacional de Cinema de Sitges després que el jurat oficial l'ha distingit com a millor. L'èxit d'aquest film d'e...
Sitges resta atrapada en universos tancats
Els mons tancats i claustrofòbics s'apoderen del 52 Festival Internacional de Cinema de Sitges. 'La luz' del debutant colombià Juan Diego Escobar Alzate ens presenta una barraca en una comunitat interior colombiana on preval...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71