26/07/2019
'Midsommar' d'Ari Aster. Malson d'una nit d'estiu


Joan Millaret

Crític de cinema

Després de l'aterridora 'Hereditary' (2018), Ari Aster retorna a la gran pantalla dirigint i escrivint una nova pel·lícula de por, 'Midsommar'. En un canvi de registre, Aster ens explica com una colla de joves americans viatja a Suècia per participar en les celebracions de l'arribada del solstici d'estiu en una remota i petita comunitat rural. El film treballa la idea del desconcert i l'estranyesa a partir de la figura dels turistes fora de lloc, enmig d'un món rural i atàvic, poblat per una espècie de secta revestida d'elements folklòrics i pagans.

Cal dir que abans que el grup de joves es desplacin a Suècia de vacances, el film resulta esplèndid en el seu inici gràcies a la desbordant fragilitat de la protagonista femenina, Dani (Florence Pugh), aclaparada per la tragèdia de la pèrdua dels seus pares i germana a causa d'un suïcidi col·lectiu. Aquest difícil procés de dol enterboleix encara més la seva estranya relació sentimental amb el seu xicot, Tony Shaw (Jack Reynor). Ella, per la seva pròpia vulnerabilitat i inseguretat, i també la seva dependència emocional de Dani, resulta sovint un destorb pel grup de companys estudiants de Dani.


'Midsommar'

Però des de que la pel·lícula s'endinsa en la comunitat local sueca tot comença a resultar previsible, sense gaire marge per les sorpreses, sense neguit ni patiment. A partir d'aleshores tot sembla una versió lisèrgica invertida de la comèdia feèrica i romàntica shakespeariana 'Somni d'una nit d'estiu'. Els encanteris i elixirs d'amor de la joiosa comèdia coral shakespeariana aquí es transmuten en beuratges i drogues que endinsen els protagonistes vers un món al·lucinogen, que reforça la sensació de realitat alterada, i on el sexe i el desig funciona com una corrent subterrània entroncada en ritus pagans salvatges i demoníacs.

'Midsommnar' també subverteix el caràcter edènic i utòpic de mons feliços tancats en si mateixos i separats del món com podria ser el país de Shangri-La. El fillm d'Aster sintonitza amb altres films centrats en els mecanismes de control i de poder en comunitats sectàries en entorns tancats i sense escapatòria, com passava per exemple a 'El bosque' (2004) de M. Night Shyamalan.


'Midsommar'

Llevat d'algun instant esgarrifós en l'aquelarre final, o algun moment pertorbador, cal dir que 'Midsommar' mai resulta espantosa o torbadora. Ans el contrari, i sense ofendre a ningú, per moments resulta ridícul i en altres provoca la rialla per la seva malastrugança. Un film mancat d'atmosfera angoixant que aporta uns resultats força decebedors venint d'on veníem, 'Hereditary', la pel·lícula de debut d'Ari Aster esdevinguda una autèntica fita del terror contemporani.

Articles anteriors
El 67 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià arrenca amb molta força
Del 20 al 28 de setembre de 2019 tindrà lloc el 67è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Aquesta cita imprescindible pels cinèfils d’arreu s’obrirà amb La coproducció britànic...
‘Érase una vez en... Holywood’ de Quentin Tarantino. Celebratiu joc de Hollywood
Quan es compleixen 25 anys de la Palma d'or a Canes per 'Pulp Fiction' (1994), ens arriba la novena pel·lícula de Quentin Tarantino, 'Érase una vez en... Hollywood'. Es tracta d'una particular i encesa oda...
'Rojo' de Benjamín Naishtat. L'ou de la serp
Finalment arriba a les nostres cartelleres 'Rojo' de Benjamín Naishtat, una de les pel·lícules triomfadores del 66 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, guardonada amb la Concha de Plata a la millor di...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71