
Joan Millaret
Crític de cinema
|
|
Kane Parsons és un jove creador de continguts audiovisuals a Youtube amb milers de reproduccions que ha transformat el fenomen viral de la seva sèrie ‘Backrooms’ en una pel·lícula amb suport de productors associats al modern cinema de terrors. Entre aquestes productores trobem la productora del moment, A24, que ha reinventat el cinema de terror actual amb les pel·lícules d’Ari Aster 'Midsommar' (2019), el cinema de Ti West amb exemples com 'MaXXXine' (2024) o les propostes de Robert Eggers com ‘El far’ (2019). Altres productors que han donat l’empenta necessària perquè ‘Backrooms’ esdevingué pel·lícula trobem a conreadors del terror com el cineasta americà Osgood Perkins o productors fílmics i televisius d’èxit com l’americà Peter Chernin. Ens trobem un director novell que s’estrena en el llargmetratge amb una pel·lícula original i desconcertant, que recull influències d’arreu, transmet sensacions i suggeriments de tota mena i que està rebentant les taquilles mundials de cinema. La pel·lícula s’inicia en terra de ningú amb unes imatges enregistrades de vídeo del qual sembla una persecució angoixant d’algú que demana que el rescatin en un món claustrofòbic i enrevessat d’habitacions i cambres. Sembla que retornem a la textura crepitant de les imatges vídeo, el tremolor de la càmera, el found footage, ressons que ens connecten a fenòmens cinematogràfics del terror com ‘El projecte de la bruixa de Blair’ (1999, Daniel Myrick i Eduardo Sánchez). 
‘Backrooms’ de Kane Parsons La trama argumental sembla centrar-se en la teràpia d’una psiquiatra, la doctora Mary Klane (Renate Reinsve), amb un home separat, Clark (Chiwetel Ejiofor), que de mica en mica comença a traspuar una agressivitat verbal inquietant. Aquest home, arquitecte fracassat, que sobreviu com a venedor d’una botiga de mobles on mai entra ningú a comprar, encarrega a un parell de joves uns patètics vídeos publicitaris on el propietari es vesteix de pirata, el nom de la botiga. Uns desajustaments elèctrics i un comptador de la llum manipulat en el magatzem del venedor introdueixen una torbació que no para de créixer des del moment que descobreix que pot traspassar una paret del soterrani com un fantasma i penetrar en un edifici contigu esdevingut un món paral·lel estranyament semblant al seu. Descobrim un laberint de passadissos i sales de color groc com un magatzem buit reflex distorsionat del món del protagonista. Portes, racons i angles morts esbossen un univers pertorbador i amenaçador. La presència d’objectes i mobles amuntegats o mig enfonsats en el terra, com si fos una superfície tova, capaç d’empassar-se les coses, reforça aquesta sensació de rèplica del món decrèpit del venedor. Després de traspassar d’una banda a l’altra, sembla que l’home queda retingut en aquesta dimensió alterna com en un nivell altern en un relat sobre el multivers. Els joves realitzadors de vídeo desapareixen també en aquest territori. Aleshores la psicoanalista també travessarà el mur per anar a rescatar l’home retingut. Tot el que veiem sembla que alhora també és vist i enregistrat per persones d’una entitat desconeguda. 
‘Backrooms’ de Kane Parsons Un conjunt d’ingredients encavalcats que ens deixa un relat en abisme, sempre obert a noves giragonses de guió, propens a l’increïble. El resultat és un relat críptic, indesxifrable, que juga a l’abstracció, al buit, a la geometria dels escenaris, que s’apunta a una espècie de modalitat personal del terror psicològic que l’acosta al thriller de terror existencial. Cadascú trobarà ressons d’altres films, evocacions de films precedents, en un inventari d’idees prèvies incomptables. Les portes del subconscient de ‘Recuerda’ d’Alfred Hitchcock; els racons i espais liminars de David Lynch; el món oníric d’Orfeu’ (1950) de Jean Cocteau i les exploracions a l’altra banda del mirall; el laberint del minotaure aquí amb el monstre del Pirata Clark, nom de la botiga i nom també del protagonista; el cau i les galeries subterrànies d’Alícia al País de les meravelles’ de Lewis Carroll; o els entapissats i catifes de l’hotel Overlook d’El resplandor’ (1980, Stanley Kubrick) o l’espai emblemàtic del soterrani en el gènere de terror com a avantsala de l’horror. Un film esplèndid, tant inesgotable com enriquidor, que s’expandeix sorprenentment, i que confirma la vitalitat del gènere de terror com un espai propici a la recerca i l’experimentació. També cal esmentar el bon fer del duet protagonista principal amb l’actor britànic de color Chiwetel Ejiofor - ‘12 anys d’esclavitud’ (2013, Steve McQueen), ‘El marcià’ (2015, Ridley Scott) o ‘La vida de Chuck’ (2024, Mike Flanagan) - i Renate Reinsve, l’actual princesa nòrdica del cinema - millor actriu a Canes per ‘La peor persona del mundo’ i nominada a millor actriu per l’oscaritzada ‘Valor sentimental’ de Joachim Trier -. |