Els desnonaments no s’aturen. L’any passat a Barcelona es van fer una quarta part del total de desnonaments de Catalunya. A més, en set de cada deu desnonaments hi ha infants afectats. Com viuen els infants aquesta situació? Davant les conseqüències que pot tenir, i de fet ja té, aquesta emergència residencial, els docents han dit prou. Han decidit intervenir i fer valdre els drets dels seus alumnes. Entenen que aquests drets no es poden fer valdre si els infants no disposen d’un habitatge digne i, sense un habitatge digne, tampoc es pot garantir l’educació d’aquests infants. Per això s’han organitzat amb Docents 080, que aquesta setmana ha arrencat amb una assemblea a Barcelona que ha aplegat més d’un centenar de persones, en una trobada que serà clau per plantar-se davant els desnonaments. “Al novembre vam veure el manifest que havien fet els nostres companys docents de Salt i vam pensar que l’havien clavat. A partir d’aquí intentem fer una feina de recopilació de dades dels infants en l’àmbit de Barcelona i llavors publiquem el manifest”, explica Joan Artigal, docent de l’Institut-escola Trinitat Nova i membre de la plataforma Docents 080. Artigal reconeix que al cap de poques hores d’haver compartit el manifest, només amb coneguts i companys de feina, ja comptaven amb unes 300 adhesions. En aquests moments, en tenen més de mil. “Això demostra que és un problema absolutament latent. I que aquesta situació dramàtica està molt més normalitzada del que podem pensar”, assenyala. Els equips educatius, que engloben docents i equips de professionals socioeducatius, denuncien que en un context com l’actual, en el que els centres tenen protocols per a tot —per actuar davant abusos, assetjament escolar, etc.— no en tenen per als desnonaments. “No hi ha un protocol perquè l’administració considera que aquest problema no existeix, així queda invisibilitzat”, assegura Artigal. El manifest que han elaborat és un document professional, és a dir, que no es tracta només d’un document de suport a les famílies o per defensar el dret a l’habitatge. “És un document fet per professionals de l’educació que avisen que el dret a l’educació dels infants s’està vulnerant greument quan no tenen els mínims de drets vitals assegurats, com és el dret a l’habitatge”. Més de 1.500 infants viuen en pensions a Barcelona A Barcelona, més de 1.500 infants viuen en pensions, segons dades que els docents van recopilar l’estiu del 2024, ja que, com reconeix Artigal, l’administració no els facilita dades. “Per aquest motiu, volem fer un mapatge per tenir una fotografia de tots els alumnes de Barcelona”, destaca. Com atenen els alumnes que es troben en una situació de desnonament? Artigal reconeix que els docents estan acostumats a viure aquestes situacions. “Des que va esclatar la bombolla immobiliària, sempre hem atès l’alumne, l’hem acompanyat, però, en aquests moments veiem que, encara que continuarem atenent individualment cas per cas, com sempre hem fet, volem canviar el registre”, assenyala. El canvi de registre, segons explica el docent, implica reconèixer els desnonaments com un problema col·lectiu. “És important que la comunitat educativa vegi el centre escolar i els professionals que en formen part, com un lloc on es reconeix aquesta situació com un problema col·lectiu. Tot i que sabem que cada família és un món, fent això el que pretenem és que la família sàpiga que pot comptar amb nosaltres. Moltes famílies no ho expliquen als seus fills per protegir-los, evidentment”. D’aquesta manera, la plataforma neix amb el propòsit de revertir la situació d’emergència residencial implicant els agents públics pertinents. Per fer-ho, visibilitzen i reivindiquen la importància de l’escola com a lloc de refugi on mantenir vincles i aportar solucions: “El sistema actua des de les conseqüències, és extremadament derivatiu i això el fa ineficient”, assevera Artigal. Per aquest motiu, els docents exigeixen a les administracions responsables que apliquin els protocols i les lleis de protecció integral de la infància. “I fer primar l’interès superior del menor d’edat en tot el que afecti drets fonamentals, especialment en la lluita contra el sensellarisme”. També consideren fonamental assegurar els subministraments bàsics a tots els habitatges, així com aturar la presència de cossos policials antiavalots als desnonaments amb menors d’edat o gent vulnerabilitzada. Una altra de les mesures que demanen és que es promoguin “polítiques reals” que facilitin l’accés i manteniment d’habitatge digne i assequible. “Sobre paper hi ha una sèrie de procediments que no són compatibles amb la realitat. A l’escola tenim els casos reals i podem actuar”, afirma aquest docent. També proposen ampliar el parc públic d’habitatge per arribar al 15%, com la mitjana europea, ja que actualment a Catalunya és del 2%. També exigeixen a l’administració “lluitar activament” contra la segregació residencial i escolar, “perquè impedeixen un seguiment acurat dels casos que necessiten una atenció específica”. La plataforma ja ha començat a caminar i tenen intenció de continuar ferms amb la defensa dels drets dels infants i, per fer-ho, continuaran protegint els vincles que han establert i que sostenen, tant amb l’alumnat com les seves famílies. “Actualment, l’escola és dels pocs llocs on aquests vincles són més forts, on podem mirar-nos a la cara i reconèixer-nos entre iguals. Lluitarem perquè no es perdin”, conclou Artigal. |