Cultura havia perdut una tercera part del seu pressupost arran de les retallades de fa 10 anys
Catotron, el primer motor de síntesi de veu en català
La cooperativa Col·lectivaT crea una eina que permetria que els assistents Alexa, Siri o Google parlessin en llengua catalana
La cooperativa Col·lectivaT ha creat Catotron, el primer motor de síntesi de veu en català. Amb aquesta nova eina es podrà fer parlar aplicacions i dispositius com Alexa o Siri en llengua catalana, una opció que fin...
Naturpod, la solució sostenible al malbaratament d'aliments
Una iniciativa que ajuda a mantenir fins a tres vegades més fresques les fruites i verdures dins la nevera
El malbaratament dels aliments forma part del comportament poc sostenible de la societat. Moltes vegades, el comportament consumista o el temps ajustat d'algunes famílies porten a fer compres més grans de l'habitual, oblidant al...
L’Estat no proveirà les pensions
El Govern central busca la manera de fer sostenible un sistema públic de jubilació que fa 30 anys que els experts veuen inviable
El sistema de pensions actual no és sostenible. Tots els experts hi estan d’acord des de fa 30 anys, quan ja preveien que en algun moment el forat de les pensions creixeria tant que seria impossible pagar la jubilació de les noves...

 


 

10 apunts per al primer pressupost
El projecte de comptes de la Generalitat ha de passar el primer sedàs, les esmenes a la totalitat, i després aconseguir l'aprovació definitiva

En sentit estricte, hauríem de parlar de projecte de pressupost. Per no allargar més el títol, ens hem menjat el projecte però de moment no sabem si aquest passarà el primer sedàs, el de les esmenes a la totalitat, ni quins eventuals canvis patirà per superar-lo i, després, per aconseguir l'aprovació definitiva.

Tanmateix, vet aquí unes primeres impressions d'aquest primer pressupost del govern de coalició ERC-JxCat, que necessita almenys l'abstenció de la CUP o d'un altre grup parlamentari per seguir endavant.

1. Una eufòria poc eductiva

S'han fet públics els primers pressupostos del Govern actual. Tanmateix, missatges com "els pressupostos més expansius de la història" fan de mal empassar. Sembla com si ens volguessin dir que això és xauxa i ens plouran del cel les llonganisses gràcies a la nostra, la del Govern, capacitat de prestidigitació. Un missatge basat en la despesa que, com aquell qui diu, n'hi haurà ara per a tots. I sense cap element sobre els ingressos ni sobre l'endeutament. Ni sobre quines necessitats concretes volem cobrir. Segurament hauria estat més educatiu dir alguna cosa com ara: "Per modernitzar els nostres aparells i equipaments sanitaris, que s'han quedat envellits després de 10 anys de no invertir-hi, hi destinarem X milions d'euros". A vegades sembla que es menysprea la capacitat de copsar missatges mínimament complexos per part de la ciutadania.

Si tinguéssim un concert econòmic com els bascos, el nostre pressupost podria arribar als 50.000 milions d'euro

2. 50.000 milions d'euros en comptes de 38.000 amb un finançament com el basc

Encara que durant el procés de discussió interna hi va haver alguna declaració pública al respecte, en el moment de presentar les grans xifres es podia complementar el missatge que els pressupostos creixen un 17,3% amb alguna cosa com ara: "Si els catalans disposéssim de tots els nostres recursos, els pressupostos podrien haver crescut un 42% addicional", gràcies als 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal. És a dir, passaríem dels 38.000 milions previstos per al 2022 als 54.000 milions. Si tinguéssim un concert econòmic com els bascos, el nostre pressupost podria arribar als 50.000 milions d'euros. Sembla estrany que un govern independentista desaprofiti l'ocasió per fixar en l'imaginari col·lectiu un parell de xifres o de percentatges bàsics i actuï com si la situació financera de Catalunya fos la d'un país normal.
 

3. Més sanitaris i docents

Cal anar alerta amb els jocs de mans i els discursos triomfalistes. Com alguns analistes es van afanyar a remarcar, una cosa és comparar els pressupostos actuals amb els anteriors, els del 2020, i l'altra amb la despesa efectivament compromesa. Així, en el cas de la despesa sanitària, els pressupostos comparats indiquen un augment del 15%. Però si la comparació l'efectuem amb la despesa real, augmentada de forma extraordinària a causa de la covid-19, l'increment és només del 4,3%. Tot i amb això, Salut s'endú el principal augment de plantilla entre tots els departaments, més de 17.000 noves persones. A continuació, se situa Educació, amb 4.500 places noves. En total, la Generalitat contractarà o consolidarà 28.000 nous llocs de treball.

4. Pressupostos anticíclics

Per això mateix, caldria posar en valor que després dels estralls econòmics de la pandèmia, que no fan preveure que arribem al nivell de producció del 2019 fins al 2023, la despesa pressupostada per al 2022 creixi ja significativament, encara que no tant com es vol fer semblar. Per exemple, és remarcable que a Educació també es prevegi mantenir les mesures de reforç implementades en el període més intens de la covid. Es tracta, doncs, d'uns pressupostos anticíclics, que creixen quan comencem a sortir de la crisi, en la més pura política keynesiana, d'altra banda, hegemònica ara a Europa.

5. Cultura, la Ventafocs, però menys

El Govern remarca que tres quartes parts (74,6%) del pressupost aniran a despesa social, nou dècimes més que el 2020. En aquesta despesa social s'hi comptabilitzen els recursos destinats a habitatge protegit i sembla prou adient. L'augment de moment no arriba a assolir l'import demandat per la CUP, però es doblen els recursos destinats a aquesta partida. Tanmateix, sorprèn que no s'hi inclogui la despesa destinada a cultura, i més després de la declaració solemne del Parlament que la cultura és un bé de primera necessitat. La quarta pota de l'estat del benestar, vaja. A més, el pressupost de Cultura es recupera significativament, tot i que no tant com preveia inicialment la consellera. Com que la CUP també ho havia demanat, potser donar-li compliment serà una forma de congraciar-se amb els anticapitalistes. En tot cas, cal recordar que Cultura havia perdut una tercera part del seu pressupost arran de les retallades de fa 10 anys. Veurem si a aquest pas arriben al 2% del pressupost total compromès pel president Aragonès. El 2022 està previst que s'arribi a l'1,3%.
 

6. La inflació amenaça amb un retorn a l'ortodòxia pressupostària

Una part significativa del creixement pressupostari previst prové del relaxament de les mesures d'austeritat pressupostària implantades des del 2010. L'Europa de Merkel s'ha adonat que l'obsessió pel rigor pressupostari que va caracteritzar la resposta a la crisi financera de fa una dècada va ser una cura de cavall que va deixar el malalt encara més afeblit que al començament de la malaltia. Veurem si amb els nous líders alemanys es mantindrà aquesta màniga ampla a l'hora d'afrontar dèficits pressupostaris i endeutament o aviat tornarem a una ortodòxia financera que podria acabar d'escanyar-nos. La inflació dels darrers mesos, considerada només conjuntural per les autoritats monetàries europees i internacionals, podria fer entrar en pànic els mercats i els reguladors bancaris si persisteix més enllà de l'estiu vinent.
 

7. El govern espanyol no deixa anar el mànec de la paella

El govern espanyol, sigui quin sigui, sempre actua igual. Es reserva tota o la major part de flexibilitat financera pactada a Europa i deixa, com a molt, les engrunes a la resta de nivells administratius, començant per les comunitats autònomes. La Generalitat havia sol·licitat arribar a un dèficit pressupostari per al 2022 fins a l'1,1% del PIB, la qual cosa hauria suposat disposar de 2.720 milions d'euros més a través de l'endeutament. S'ha hagut de conformar amb el 0,6% de dèficit i només 1.487 milions per aquesta via. Això no vol dir que l'Estat, que ara va sobrat, no pugui continuar mantenint la despesa extraordinària assolida arran de la pandèmia i que part d'aquests recursos no es canalitzin a través de les comunitats autònomes. Amb això sí que compta el nou pressupost català per al 2022 -550 milions d'una eventual despesa sanitària afegida-, però sempre condicionat per la voluntat -política i econòmica- última de l'Estat.

La previsió de recursos europeus explica l'enorme augment de la inversió prevista, que passaria entre el 2020 i el 2022 de 2.012 a 3.951 milions d'euros

8. Com revertir la inconstitucionalitat de les mesures fiscals per als desfavorits recorregudes per PSOE i Podem

Durant l'elaboració dels pressupostos, algú va llançar el globus sonda d'una eventual pujada d'impostos per contribuir a finançar l'augment de la despesa previst. El globus sonda va funcionar perfectament: les patronals i els mitjans de l'establishment van clamar a l'uníson contra aquesta eventual pujada i el projecte de pressupostos no comporta cap increment. És cert que ara comencem a pagar el nou impost sobre el CO2 dels nostres vehicles, però és una decisió ja presa anteriorment que comença a implantar-se de forma molt gradual per fer-la poc indolora. Mentrestant, es diu que es buscarà la manera de mantenir la rebaixa de l'IRPF que el govern Torra-Aragonès va pactar amb els comuns per als 205.000 contribuents amb rendes més baixes. I és que precisament aquests dies hem sabut que el TC, a instàncies del govern PSOE-UP, ha declarat inconstitucional la mesura inicialment prevista
 

9. La inversió es duplica pels fons Next Generation, a l'albir del repartiment per part del govern espanyol

Dels 5.600 milions d'euros pressupostats addicionalment respecte al 2020, vora un 40% -2.142 milions- corresponen a fons europeus. D'aquests, 600 corresponen a recursos que es rebran directament d'Europa. La resta, prop de 1.500 milions, són la part estimada que es rebrà dels fons Next Generation. Estimada perquè depenen directament del govern espanyol i fins ara no s'ha aconseguit pas cap compromís concret. De forma que queden subjectes als seus criteris de distribució i de discrecionalitat. Esperem que les previsions pressupostàries no hagin estat massa optimistes. En tot cas, aquesta previsió de recursos europeus és la que explica l'enorme augment de la inversió prevista, que passaria entre el 2020 i el 2022 de 2.012 a 3.951 milions.
 

10. Millorar l'execució de la inversió

Com cal recordar, però, una cosa és el que es pressuposta i l'altra el que efectivament es gasta. Habitualment, la primera és una xifra més elevada que la segona. Com més gran sigui la diferència, senyal de més males previsions i/o de pitjor qualitat en l'execució pressupostària. A Catalunya ja en sabem una mica d'això, perquè la inversió de l'Estat realment executada és sempre molt inferior a la pressupostada inicialment. Un 30% o 40% menys, segons els anys. A Madrid, cal recordar-ho, sempre passa el contrari i gasten més del que havien pressupostat. L'eficiència de la Generalitat és força més elevada, del 80%. Però això mateix vol dir que encara hi ha un notable marge de millora. Veurem què passa amb l'execució d'aquests pressupostos del 2022 i aquest serà un element determinant de la seva bondat, tot i que sempre a posteriori. L'augment extraordinari dels recursos derivats dels fons europeus obligarà l'administració catalana a ser més eficient que mai.

Enrich Llarch

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71