Les propostes de lĺEns
   
   
   
   
   
 
 


 


 

15 anys de la mata de jonc dels centres d'estudis locals
Cr˛nica de la cloenda del 15Ŕ aniversari de l'Institut Ramon Muntaner, celebrada aquest vespre a l'Institut d'Estudis Catalans

"I perquè van decidir batejar-lo com a Institut Ramon Muntaner (IRMU)?". Des que va constituir-se el 3 de juliol de 2003, fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinació de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), probablement moltes persones s'han fet aquesta pregunta. El motiu s'ha tornat a recordar en l'acte de cloenda del 15è aniversari de l'IRMU, celebrat aquest vespre a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

En paraules de Jaume Mascaró, es volia utilitzar la coneguda imatge de la mata de jonc, utilitzada per Muntaner a la seva crònica, com a "metàfora sobre la força dels febles". L'Institut Ramon Muntaner hauria de ser la corda que vehiculés i enfortís els centres de recerca local. Pel president del Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis, la fundació ho ha aconseguit gràcies a la forta implementació assolida arreu dels Països Catalans. Gràcies a aquesta porositat, ha estat possible desenvolupar projectes d'inventari del Patrimoni Cultural Immaterial en diferents territoris de la geografia catalana: Montseny, Terres de l'Ebre, Menorca, Gavarres, el Penedès o el Vallès.

Prèviament, Maria Carme Jiménez ha donat la benvinguda als assistents apuntant els àmbits d'actuació més destacats de l'Institut Ramon Muntaner, del qual n'és directora, en aquests tres lustres de vida: com a agent de difusió cultural i promoció de les publicacions locals, en el foment de la recerca mitjançant l'organització de congressos, jornades i la concessió de beques, donant suport a la investigació i gestió del patrimoni etnològic de cada territori, o bé establint vies de col·laboració amb el món universitari.

Iniciant els parlaments institucionals, Josep Santesmases ha reivindicat la importància de prestigiar la historiografia creada en esferes no acadèmiques. "Gràcies a l'Institut Ramon Muntaner - ha destacat el president de la CCEPC-, sabem que les nostres investigacions transcendeixen l'àmbit local". En aquesta línia, Santesmases ha apuntat que un dels aspectes prioritaris del Pla Estratègic 2019 - 2023 és estrènyer les relacions entre els grups de recerca associatius i les universitats.

Per assolir aquest objectiu, serà imprescindible la col·laboració de la Xarxa Vives. El president Xavier Gil ha enumerat algunes mesures que hauran d'impulsar, o seguir aplicant, les vint-i-dues universitats que la conformen: avaluació dels centres d'estudis i de l'impacte social de la seva recerca; creació de mecanismes de col·laboració perquè els estudiants facin pràctiques en centres locals; foment de treballs predoctorals (Treballs Finals de Grau o Treballs Finals de Màsters) sobre àmbits locals o comarcals; o bé la col·laboració financera en publicacions que tinguin un interès compartit.

"Hi ha llocs on nomÚs 'vivim amb', ens falta arribar a 'conviure amb'
J˙lia Costa i Isabel Costa, pregoneres de la festa major del Poble-sec
Una exposiciˇ recorda el bombardeig del 1938 sobre el barri de la catedral
La mostra s'inaugurarÓ el proper dijous 18 de juliol a les 20 hores a La Casa dels Entremesos
La festa major del Poble-sec recordarÓ els 150 anys del barri
La directora d'escola Isabel Costa i l'escriptora J˙lia Costa seran les encarregades de fer el pregˇ, el 19 de juliol
PerpinyÓ celebra el 13 de juliol la festa major de la cultura popular catalana
La 3a Diada dĺAdifolk tindrÓ els falcons i les seves impressionants figures humanes com a Ómbit amfitriˇ
El Museu d'Hist˛ria, caixa de ressonÓncia de la m˙sica mediterrÓnia
El Palau de la Generalitat oferirÓ un repertori de peces tradicionals per a carillˇ

Qui som? - AvÝs legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media