Les propostes de l’Ens
   
   
   
   
   
 
 


 


 

15 anys de la mata de jonc dels centres d'estudis locals
Crònica de la cloenda del 15è aniversari de l'Institut Ramon Muntaner, celebrada aquest vespre a l'Institut d'Estudis Catalans

"I perquè van decidir batejar-lo com a Institut Ramon Muntaner (IRMU)?". Des que va constituir-se el 3 de juliol de 2003, fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinació de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), probablement moltes persones s'han fet aquesta pregunta. El motiu s'ha tornat a recordar en l'acte de cloenda del 15è aniversari de l'IRMU, celebrat aquest vespre a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

En paraules de Jaume Mascaró, es volia utilitzar la coneguda imatge de la mata de jonc, utilitzada per Muntaner a la seva crònica, com a "metàfora sobre la força dels febles". L'Institut Ramon Muntaner hauria de ser la corda que vehiculés i enfortís els centres de recerca local. Pel president del Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis, la fundació ho ha aconseguit gràcies a la forta implementació assolida arreu dels Països Catalans. Gràcies a aquesta porositat, ha estat possible desenvolupar projectes d'inventari del Patrimoni Cultural Immaterial en diferents territoris de la geografia catalana: Montseny, Terres de l'Ebre, Menorca, Gavarres, el Penedès o el Vallès.

Prèviament, Maria Carme Jiménez ha donat la benvinguda als assistents apuntant els àmbits d'actuació més destacats de l'Institut Ramon Muntaner, del qual n'és directora, en aquests tres lustres de vida: com a agent de difusió cultural i promoció de les publicacions locals, en el foment de la recerca mitjançant l'organització de congressos, jornades i la concessió de beques, donant suport a la investigació i gestió del patrimoni etnològic de cada territori, o bé establint vies de col·laboració amb el món universitari.

Iniciant els parlaments institucionals, Josep Santesmases ha reivindicat la importància de prestigiar la historiografia creada en esferes no acadèmiques. "Gràcies a l'Institut Ramon Muntaner - ha destacat el president de la CCEPC-, sabem que les nostres investigacions transcendeixen l'àmbit local". En aquesta línia, Santesmases ha apuntat que un dels aspectes prioritaris del Pla Estratègic 2019 - 2023 és estrènyer les relacions entre els grups de recerca associatius i les universitats.

Per assolir aquest objectiu, serà imprescindible la col·laboració de la Xarxa Vives. El president Xavier Gil ha enumerat algunes mesures que hauran d'impulsar, o seguir aplicant, les vint-i-dues universitats que la conformen: avaluació dels centres d'estudis i de l'impacte social de la seva recerca; creació de mecanismes de col·laboració perquè els estudiants facin pràctiques en centres locals; foment de treballs predoctorals (Treballs Finals de Grau o Treballs Finals de Màsters) sobre àmbits locals o comarcals; o bé la col·laboració financera en publicacions que tinguin un interès compartit.

Les 47es Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya reforcen la presència al territori
El festival de danses tradicionals del món s'ha celebrat del 6 al 15 de setembre
La cultura popular en les Festes de la Mercè
Una jornada per reflexionar sobre els arxius de les entitats
Sant Feliu de Llobregat celebra la 1a Jornada d'Arxius i Associacionisme el pròxim 28 de setembre
Prop de 250 puntaires mostraran la seva habilitat amb els boixets per La Mercè
La 7a Trobada de Puntaires de la festa major de Barcelona tindrà un accent solidari i sostenible
'Ateneus: llavor de llibertat', un documental que posa en valor el seu impacte social
El documental es presentarà el 16 de setembre a la Filmoteca de Barcelona
El centenari de Manuel Cubeles i l’Esbart Marboleny
Pere Baltà recorda la importància del mestre de dansa en la consolidació del festival Ésdansa

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media