Norma Vidal (ACN)
Els 'Consells de participació' han de ser espais de "participació directa" dels infants a la vida del centre. I en ells, s'hauria de garantir la proporcionalitat de gènere, d'edat, així com assegurar la veu dels més vulnerables

 









 

 

Els infants que viuen en centres de protecció, "sense veu ni participació"
El CEESC denuncia que no s'han constituït els 'Consells de Participació' en els Centres de Protecció a la Infància, tot i que per mandat legal haurien de funcionar des del 2009

Un espai d'escolta activa on es reconegui la veu de l'infant o l'adolescent, i on es garanteixi el seu dret de participació. Aquesta seria la finalitat principal dels Consells de participació dels Centres de Protecció a la Infància, un espai que el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) denuncia que no s'ha constituït, tot i que per mandat legal, haurien de funcionar des del 2009. Per això, l'organisme reclama a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que impulsi "ja" la seva constitució.

Coincidint amb el Dia Mundial de la Infància, que se celebra aquest 20 de novembre, el CEESC ha llançat un manifest on recorda que, segons dades oficials de la (DGAIA), aquest passat setembre hi havia 16.519 infants i adolescents amb un expedient obert en el sistema de protecció, 4.187 d'ells, viuen en centres. Tots aquests infants haurien de disposar d'un espai on s'escoltés la seva veu i les seves demandes, però l'organisme denuncia que després d'onze anys, a Catalunya no s'han constituït aquests 'Consells de Participació' en els centres de protecció a la infància, un fet que "posa de manifest la vulneració" de dos drets fonamentals del conjunt d'infants protegits: d'una banda, el Dret polític a la participació en els centres de la DGAIA (segons la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència); i el Dret polític a la participació determinant dels pressupostos generals i propis de la DGAIA (Convenció dels Drets de l'Infant).

Segons Araceli Lázaro, educadora social amb més de 35 anys d'experiència en diferents recursos de protecció a la infància a Catalunya i membre del CEESC, el 'Consell de Participació' beneficiaria, i molt, en la vida dels infants al centre. "Més enllà de les valoracions dels beneficis educatius, hem de garantir el dret a sentir-se actors de la vida al centre, i no com a simples executors o consentidors de les propostes dels adults", exposa Lázaro, qui afegeix que la participació dels infants millorarà també les programacions específiques dels centres. "En general, l'anàlisi de necessitats la fem els adults. I això té repercussions negatives en el disseny d'objectius, perquè hi ha un cert despotisme inclòs al 'tot per l'infant, però sense l'infant'", raona Lázaro.

També, recorda l'educadora, aquest espai serviria com a aprenentatge democràtic de convivència i de presa de decisions. "Ningú dubta que la participació s'aprèn participant, i que formar part activa dels grups amb estructures democràtiques és un bon aprenentatge social", afirma.

En una línia molt semblant opina Xavi Campos, que forma part de la direcció de l'equip de gerència del CEESC. "Donar veu als protagonistes de qualsevol procés, en aquest cas, socioeducatiu, no pot aportar més que beneficis. El que es planteja és apoderar persones, en aquest cas infants, perquè assumeixin la responsabilitat de les seves eleccions i del seu camí transformador, individual i col·lectiu". "No cal arribar a ser adults per manifestar-se en plenitud: què necessiten, què desitgen, què somien, etc.", exposa Campos.

El problema, segons Araceli Làzaro, és que hi ha "una manca de cultura participativa", tant dels centres com de la DGAIA. "Crec que pesa la llarga història benèfic-assistencial dels serveis residencials, però també el desequilibri social i professional entre els drets socials o de protecció i els drets civils o polítics que els infants, encara que faci vergonya recordar-ho, fa 32 anys que els tenen reconeguts i encara no els exerceixen", explica l'educadora, qui també apunta que cal assenyalar la "manca de pressió professional i social" per donar resposta a la situació.

Consultat pel Social.cat, la DGAIA apunta que segons el Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya diu com s'ha d'impulsar la participació infantil a Catalunya "i així ho està fent la DGAIA".

Segons fonts de la DGAIA, durant 2019 i 2020 s'ha fet un procés d'"avaluació participada" del sistema de protecció i del model d'atenció a la infància a Catalunya "on el CEESC va participar activament". Hi van participar més de 200 infants, que han valorat que prefereixen la participació en les assemblees per tractar els temes que els interessa i que tenen a veure amb la seva condició d'infant i adolescent que viu en un recurs residencial, "ja que es poden expressar millor, el centre és casa seva i no volen que els de fora vinguin a discutir o parlar de les seves coses". Així mateix, destaquen que els infants que viuen en centres també participen dels consells locals d'infants i adolescents i alguns d'ells han format part del CNIAC.

Així mateix, la DGAIA assenyala que l'article 26 del Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, diu que els centres públics i no només els d'infància, han de tenir consells de participació, però matisen: l'article 29 diu que els centres de menys de 25 places poden tenir altres òrgans de participació, "és per això que els centres de protecció estan obligats a tenir assemblees de participació en cada centre, que a més, s'ha de descriure el seu desenvolupament i estructura en el projecte educatiu de centre i en el reglament de règim intern".

Com haurien de ser aquests espais?

Tant Lázaro com Campos creuen que els 'Consells de participació' en els Centres de Protecció a la Infància han de ser espais de "participació directa" dels infants a la vida del centre. I en ells, s'hauria de garantir la proporcionalitat de gènere, d'edat, així com assegurar la veu dels més vulnerables, és a dir, tenir present les minories ètniques, l'origen migrant dels infants, o aquells que puguin tenir alguna discapacitat.

"Els Consells haurien de ser flexibles per emmotllar-los a cada realitat, col·lectiu, o situació personal i individual", opinen els educadors. Per fer-ho de la millor manera possible, des del CEESC aposten per crear un grup de treball amb participació activa dels centres i d'experts, com un òrgan de consulta, de representació i de participació dels infants i adolescents, i que sigui un fòrum de participació directa on els infants i joves puguin expressar-se lliurement. Així, els 'Consells de Participació' també haurien de tenir capacitat de decidir i desenvolupar accions encaminades a la millora de les condicions de vida dels infants, i fer de portaveu dels infants i adolescents del centre davant de les institucions públiques, i de la societat en general.

D'altra banda, i per finalitzar, un òrgan com aquest, segons els educadors consultats, milloraria la "visualització social" dels infants, i seria un puntal per assegurar-se la "sensibilització ciutadana" envers els seus drets i la seva participació democràtica.

Notícies relacionades
Dincat reclama que la vacuna de la Covid-19 sigui obligatòria per als treballadors en contacte amb col·lectius de risc
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, reclama que els professionals sanitaris rebin ja la tercera dosi del vaccí
L'Hospital Clínic de Barcelona realitza revisions oftalmològiques de forma voluntària a més de 170 infants de llars vulnerables
Després d'un any d'aturada per la pandèmia, torna amb força la campanya #Invulnerables amb Visió, impulsada per la Fundació "la Caixa", Sor Lucía Caram i Natural Optics Group
Torna el projecte Lliures amb una nova convocatòria per donar suport econòmic a entitats socials
La iniciativa, promoguda per Òmnium, ECAS i Coop57, té com a objectiu combatre la desigualtat
El tercer sector alerta que l'economia de les entitats està extremadament tensada per la lentitud de la Generalitat
Les organitzacions estan avançant 65 milions d'euros perquè encara no han rebut el finançament corresponent
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71