És un dels arquitectes valencians amb més projecció nacional i internacional. Els seus treballs obtenen premis i reconeixements professionals. A més de l’arquitectura, el disseny és imprescindible en la seua filosofia. És una de les grans ments creatives del sector arquitectònic.

Quina missió té l’arquitectura en el món actual?

“La missió de l’arquitectura des del segle passat ha sigut un compromís social perquè la gent visquera millor. Tota l’evolució de l’arquitectura domèstica va enfocada a què tots els estaments socials gaudeixen de la qualitat que aporta l’arquitectura. El disseny fa que la vida siga més còmoda”.

Com ha evolucionat l’arquitectura de Ramon Esteve?

“Jo he tingut una evolució com tots els arquitectes per generar un llenguatge propi, que identifique la meua forma de pensar i que és el resultat de les influències més el filtre personal. Tot això fa que la proposta siga la meua. He intentat buscar una arquitectura que no tinga un codi o un estil que es repetisca de forma sistemàtica sinó que faig un plantejament del projecte on sempre n’hi ha una base que és la mateixa, però el resultat canvia segons els paràmetres. Això porta al fet que si reuneixes totes les obres n’hi ha continuïtat, però m’interessa que cada projecte siga una aventura creativa que no vull que se sufoque per alguna cosa que siga sempre reiterativa”.

Per què t’interessa fundir-te en l’espai?

“Qualsevol emplaçament té un muntó de codis i de paràmetres que tu pots utilitzar i emprar per a vincular la teua obra en eixe paisatge. L’arquitectura altera el paisatge, però eixa alteració pot ser positiva o pot ser negativa. Quan és positiva és quan està dialogant amb el paisatge i es fon amb ell. I quan parlem de paisatge no sols ho fem d’un paisatge natural sinó que en el paisatge urbà és el mateix. Ara mateix estem fent moltes intervencions en nuclis històrics que tenen un valor clar com a conjunt i que representen una cultura i una societat concreta, i tens l’obligació d’integrar el projecte i la proposta dins d’això. Cal llegir el que n’hi ha i fer la teua interpretació, però sempre dins d’eixa intenció de diàleg i d’integració”.

El disseny és un element irrenunciable?

“Sempre he tingut eixa intenció. Un dels primers projectes que jo vaig fer, i que és el que em va donar la professionalització en l’àmbit del disseny, va ser una casa en Eivissa. Allà vam fer una col·lecció de mobles d’exterior, que després es va convertir en una empresa i va cridar molt l’atenció pel potencial del mobiliari d’exterior, una cosa tan mediterrània i que és la meua cultura. Però la meua vocació naix de dissenyar un espai completament. Això està en sintonia amb molts moviments que li han donat importància a l’estructura de l’edifici si no a tots els elements que completen l’habitatge”.

Què significa la Mediterrània per a un arquitecte valencià?

“En la nostra arquitectura tenim des de la històrica fins a la popular, que és vernacla i sàvia, i que té la particularitat de viure tant l’interior com l’exterior, cosa que altres cultures no poden fer per la seua climatologia. Sempre he intentat que el meu treball estiga emplaçat en eixe entorn cultural com a concepte. I que no és altra cosa que saber gaudir de la vida, de l’entorn, del paisatge, de la gastronomia... eixa combinació de saber conviure i de viure bé fan de la cultura mediterrània tot un referent per a altres cultures. Això ho hem exportat i també es materialitza en una arquitectura que és molt pura, que no és fastuosa, que no busca l’ostentació sinó que té una simplicitat com a condensació de qualitat. I tot això es veu en el Mediterrani més que en altres cultures”.

Quin paper tindrà la IA en el futur arquitectònic?

“Un salt tecnològic implica un salt cultural. N’hi ha un canvi de paradigma, en la forma de veure el món. I la Intel·ligència Artificial ens aportarà un canvi de paradigma, però els elements essencials del comportament de l’ésser humà són els mateixos”.

On el trobes més realitzat?

“La veritat és que em trobe a gust en els projectes en els quals tinc més llibertat, ja siga en una urbanització en Abu Dabi o en una cafeteria que estic fent per a uns amics. On puc crear, on puc materialitzar el que em demana la persona i que jo puc convertir en disseny i en espai és on estic més còmode. S’ha dit que tots els edificis són una casa, i en certa forma és veritat perquè el punt de partida és la casa, fins i tot les institucions són cases que representen una col·lectivitat. Com a repte, clavar-me en projectes de major envergadura em resulta molt interessant, però a vegades faig projectes de menor escala i gaudisc molt. També m’interessen les intervencions que estem fent en patrimoni on n’hi ha eixe diàleg entre les preexistències i el que vols aportar”.