Periodista, empresari i escriptor. Juan Juncosa és un exemple de superació que va convertir la confluència entre la motivació i l’escriptura en un estil de vida. Coneixem la publicació del seu últim llibre.

Explica'ns una mica qui ets i a què et dediques.
Soc Juan Juncosa i actualment soc escriptor. M’he dedicat a moltes coses al llarg dels anys: periodista, empresari… però una malaltia em va obligar a deixar-ho tot. Ara em dedico plenament a escriure. Tinc 7 o 8 llibres escrits, quatre dels quals ja estan publicats, i abans d’acabar l’any espero tenir-ne dos més al mercat.

Tens dues passions clares: comunicar i escriure. Com va néixer aquesta passió?
És una història curiosa. Quan tenia sis o set anys vaig dir a la meva mare: "Mama, jo podria ser escriptor." Ella em va respondre que podia ser el que volgués. Aquesta idea va quedar allà i, amb vint-i-pocs anys, vaig començar a fer els meus primers escrits. Recordo també que a l’escola vaig guanyar un premi de redacció. Amb el temps, vaig obrir el meu primer negoci i vaig reprendre l’escriptura. Ara fa 10 anys que escric setmanalment al diari La Mañana, i aquesta experiència m’ha permès connectar amb molta gent. Escriure sempre m’ha apassionat, i veure com impacta en els altres és increïble.

També sembla que la motivació personal és un tema central en molts dels teus llibres. Com sorgeix aquest interès?

La motivació sempre ha estat part de mi. Soc una persona amb empenta, que gaudeix de superar-se a si mateixa. Escric per inspirar els altres i ajudar-los a trobar aquesta empenta per assolir els seus objectius. Un dels meus llibres, Res a perdre, tot a guanyar, és un recull d’articles publicats a La Mañana al llarg d’aquests deu anys. Sempre dic: "Si ho proves, no tens res a perdre i molt a guanyar." Aquest missatge de motivació és el que vull transmetre amb els meus escrits.

Sovint dius que si treballes no tens res a perdre i si no tens res a perdre només, pots guanyar. Fins i tot és el títol del teu últim llibre. Què significa per tu aquesta idea?

Sí, això ho reflexiono sovint en els meus articles, que són breus, d’una pàgina cadascun. Sempre intento transmetre que, en motivació, és fàcil dir “fes això” o “fes allò,” però fer-ho ja és una altra història. Per això sempre dic: “Proveu-ho.” Perquè, realment, si ho intentes, no tens res a perdre. Si no surt bé, mala sort, però no hauràs perdut res. Ara, i si surt bé? Aquesta és la clau: no hi ha pèrdua possible en intentar-ho. D’aquí el títol de la secció i del llibre, Res a perdre. Tot a guanyar. A més, el feedback de la gent sempre ha estat preciós, ja sigui perquè m’expliquen com els ha ajudat o simplement perquè em diuen que em segueixen. Escriure sempre ha estat una cosa que m’ha apassionat i que m’ha acompanyat tota la vida.

Com dius, l’escriptura també t’ha ajudat en moments difícils.

Sí, sense dubte. Vaig agafar la Covid i vaig estar molt greu. Vaig passar per l’UCI, vaig patir un ictus i vaig perdre l’empresa que havia aixecat. Durant dos anys no vaig poder treballar i, tot i les adversitats, vaig continuar escrivint. Escriure era l’únic que em mantenia connectat amb la vida. Encara recordo escrits com Algo más muerto que vivo, on reflectia com em sentia en aquell moment. Això em va portar a crear un llibre que inicialment no volia publicar, però que finalment he decidit compartir sota el títol ADN emprendedor: Si se hunde el barco, lo convierte en submarino. És un relat dur, però ple de superació.

Per tu, què és la motivació?
És trobar aquella energia extraordinària que et fa tirar endavant, fins i tot en els moments més difícils. No podem estar motivats al 100% sempre, però necessitem cops de força extra per assolir els nostres objectius. La motivació també és ajudar els altres. M’encanta inspirar la gent i donar-los l’empenta que necessiten per fer allò que volen, però no s’atreveixen.

I això com s’entrellaça amb l’escriptura?

Escriure és vida. Ha estat el meu refugi en els moments més complicats, com quan estava malalt. Tot i les dificultats, mai he deixat d’escriure. Els meus fills i l’escriptura m’han donat la força per continuar. Escriure no només m’ha ajudat a sobreviure, sinó que m’ha permès inspirar altres persones. És una connexió vital amb el món i amb mi mateix.