Ha dirigit publicacions de proximitat, ha fet comunicació política, ha escrit i col·laborat en diferents mitjans de premsa, ràdio i televisió. Actualment, està al capdavant de El Temps de les Arts, del setmanari de política i cultura que acaba de complir quaranta anys. Té obres publicades que no han passat desapercebudes com 'Vides desafinades', 'El meu no és Irina' i l'última 'Això no és un western' on tanca la trilogia de l'inspector afro-valencià Feliu Oyono. Amb ell, en el marc del festival 'Ontinyent Negre' de novel·la i cinema conversem sobre el gènere, sobre literatura i sobre el panorama actual.

Estem vivint un moment dolç per a la novel·la negra com a gènere?

Crec que estem en un bon moment. Tant en l'audiovisual com en l'àmbit literari, perquè n'hi ha una retroalimentació entre els dos. Estem en un temps en què la novel·la negra serveix com a evasió i també per al que ha servit sempre, una crítica social.

Existeix ara una major aposta editorial per aquest gènere?

Els segells aposten perquè n'hi ha una eclosió, fan les seues apostes locals, les combinen i alguns autors ens podem beneficiar d'això. N'hi ha un corrent europeu i sembla que els autors estem aprofitant i fent el nostre propi forat, però les coses s'han de fer molt bé, perquè la competència és molt gran.

Quina mirada diferenciada aporten els escriptors valencians al gènere?

Jo crec que tenim un sentit de l'humor diferent, i el fet d'estar pegats al territori ens atorga les nostres idiosincràsies marcades, tant pel que fa al tema de la delinqüència com pel que fa al tema social. Cal tindre en compte que tota novel·la negra és una novel·la costumista. El toc diferencial és un estil heretat des de Ferran Torrent i els tocs que són propis del territori valencià.

Tenim elements suficients per a crear el nostre propi univers negre valencià?

Si no som capaços, amb la quantitat de material que tenim en el nostre territori de construir unes condicions pròpies i diferents per a la novel·la negra és que estarem fent les coses molt mal. N'hi ha personatges i ambients que només poden ser valencians.

Quina importància juguen els festivals de novel·la negra?

Crec que fan dues coses importants: serveixen de punt de trobada que ens fa eixir de la cova i tindre contactes. I després, els editors descobreixen autors nous. Eixa mixtura és molt important per anar descobrint i no quedar-se en parcel·les acotades. A més del foment de la lectura.

Podem ser optimistes davant d'un repunt de lectors?

Després de la pandèmia alguns indicadors ho suggereixen. N'hi ha gent que ha tornat a l'hàbit de la lectura. Els adults estan tornant després d'entrar al món de les pantalles i les xarxes socials. També és possible que estiga sorgint un lector jove però amb unes demandes diferents.

Què busca l'arquetip del nou lector jove?

N'hi ha un arquetip de lector jove que busca la novel·la d'algun influencer, youtuber... però al mateix temps estem trobant lectors nous que tenen demandes que no t'esperaries: Josep Pla, Fuster, Estellés... és curiós, però n'hi ha perfils diferents.

Quin futur espera per a la literatura en la nostra llengua?

El futur vindrà marcat pel que sigam capaços de fer. Esperar que els lectors caiguen del cel, això no passarà. La nostra responsabilitat com a creadors i creadores és fer les coses prou bé i atractives perquè els lectors vagen venint. Conservar els vells, rebre els nous... però està en les nostres mans ser capaços de generar històries interessants. I després demanar als poders polítics que facen acompanyament, però el primer pas hem de fer-lo nosaltres.

Com han d'evolucionar els gèneres per captar l'atenció de la gent?

Eixa és la pregunta del milió. Com captar l'atenció de la gent que està més per les pantalles. D'alguna manera generar coses interessants, i no sols copiar allò que apareix a les pantalles ni estratègies audiovisuals. Donar-los històries que consideren interessants. Al final el boca-orella funciona.