Text: Text: Regina Rigau - El Monocle / Imatges: Aina Pizarro - El Monocle
28/12/2022
Cesc Mas és coordinador de l'Àrea d'Inserció laboral de CEHDA, una associació fundada per persones ghaneses i catalanes residents a Catalunya. Des del 2007, l’associació treballa per millorar les oportunitats de persones migrades a Catalunya, fent costat a iniciatives locals de resiliència comunitària. Amb projectes com Plantem la llavor, finançat per la Fundació La Caixa, tenen l’objectiu de construir una societat justa, sostenible i sense fronteres en què els discursos, actituds i comportaments racistes i xenòfobs siguin un repte del passat.
Què és CEHDA?
CEHDA és una entitat que treballa per generar oportunitats locals i sostenibles. Tant a Ghana, en comunitats rurals, com a Catalunya, amb persones migrades.
En què consisteix el projecte?
És un projecte d'acollida, formació i assessorament a persones migrades, per millorar la seva situació social. Són persones que estan en una situació principalment d'irregularitat administrativa i tenen moltíssimes barreres per accedir als recursos socials i drets de ciutadania.
El que pretén el projecte és acompanyar-los, durant un període de temps, amb diferents activitats, per tal que puguin millorar les seves competències de cara a una futura inserció laboral. Però també per tenir més consciència dels seus drets i tenir més opcions de cara al futur al nostre país.
A qui va dirigit concretament el projecte?
Va sobretot adreçat a persones migrades en situació vulnerable. Principalment, són homes i dones que provenen de països africans, però també hi ha persones d'altres països. També dins el projecte hi ha una línia de sensibilització que va adreçada a joves, d'espais com instituts o educatius, on el que volem és generar sensibilització sobre el fenomen migratori i les causes de la migració; que molts cops tenen a veure amb les relacions de poder desiguals que hi ha entre els països enriquits i els països del sud.
El que volem també és que dintre la comunitat on viuen aquestes persones migrades a casa nostra, també es generin certs canvis. És a dir que no es tracti d'un apoderament individual sinó que també puguem contribuir a millorar la cohesió social del territori. Per això creiem que és molt important aquesta tasca de sensibilització amb joves.
El projecte té diverses fases. La primera és l'acollida residencial, en què consisteix?
Actualment, tenim dos pisos d'acollida, un a Sant Vicenç dels Horts i un altre a Badalona, en els quals hi ha principalment homes. Tot i això, hi ha la idea de transformar un dels pisos en un bloc de dones. Actualment, son homes, joves, i d'origen africà. Tot i que no exclusivament. Aquestes persones a hores d'ara es troben en situació d’irregularitat jurídica i sense sostre. Quan entren al pis d'acollida, per tant, és un recurs molt rellevant per ells per tal d'iniciar un itinerari formatiu. Fins que no tenen aquesta possibilitat combinen etapes d'albergs temporals amb etapes de carrer. Aquest itinerari doncs els permet que després puguin continuar desenvolupant altres accions dins el projecte.
Aquesta fase va seguida de l'acompanyament?
Sí, l'acompanyament és la segona fase i consisteix a generar un itinerari personalitzat per cada persona, que es troba dins el projecte. Bàsicament, té a veure amb l'acompanyament per la millora de les competències de cara a la inserció laboral: formació laboral. Però també altres competències transversals. Després també trobem tot un altre acompanyament per mirar de regularitzar la situació d'aquestes persones en l'àmbit jurídic. Actualment, tenim una legislació d'estrangeria que és restrictiva, i moltes vegades tot i passar un temps considerable hi ha persones que no poden regularitzar la seva situació. Això dificulta moltíssim les seves possibilitats futures. Aquest acompanyament inclou doncs aquesta part d'assessorament jurídic per poder fer possible que després hi hagi un permís de residència i treball que els permeti treballar.
I finalment trobem l'etapa formativa.
La formació en el nostre cas és específica en l'àmbit de l'agricultura, concretament en l'horticultura ecològica. El motiu pel qual realitzem aquesta formació és perquè des de l'inici de l'associació ens vam trobar amb persones que procedien de l'àmbit rural i tenien coneixements en l'àmbit agrari. Vam creure que era interessant poder posar en valor aquests coneixements. Que siguin coneixements que s'actualitzin, però de la mateixa manera, que en cas de retorn al país d'origen també es puguin aplicar. Creiem que és una formació que pot ser útil a casa nostra, al mercat laboral, i també en el cas de retorn al país d'origen.
El que també ens permet és que persones que fan aquesta formació després s'insereixen en projectes de l'entitat, com la producció hortícola, que les puguin contractar. Això fa que en acabar, les persones que han passat pel projecte plantem la llavor tinguin altres oportunitats laborals.
Fem diverses activitats per millorar la inserció sociolaboral de les persones de plantem la llavor. Una de les activitats és un curs de formació en horticultura ecològica, que fem a la primavera, en col·laboració amb la cooperativa Conreu Sereny. I també fem tallers per conèixer l'entorn: el mercat laboral, els drets i deures dels treballadors, el coneixement sobre el sistema de salut català o els drets sexuals. L'objectiu és conèixer els drets que es tenen, per tal de facilitar una inclusió social més gran. Aquest objectiu té la finalitat de fer que aquestes persones acabin tenint més oportunitats. Però malauradament, això va estrictament lligat al fet de disposar d'un permís de residència. Per aquest motiu, una pota molt important que treballem és l'assessorament jurídic i la inserció al mercat laboral, per tal de poder regularitzar la seva situació.
És important per aquesta inserció laboral, i per la cohesió social, el fet de teixir una xarxa i tenir suport mutu?
És molt important. Dins el projecte plantem la llavor treballem molt el tema de tenir una xarxa social sòlida. Intentem aconseguir que aquestes persones puguin establir llaços amb d’altres, com són les voluntàries que participen en el projecte i amb qui realitzen activitats com sortides culturals. Intentem que les persones estiguin ben connectades dins la comunitat on viuen i creiem que és fonamental perquè acostumen a ser persones que no tenen llaços forts dins el nostre país. Per tant, com que la seva xarxa social és feble necessiten enfortir aquestes relacions amb veïns o persones conegudes. Aquest aspecte el treballem, i intentem que aquestes persones participin en àmbits locals, en activitats culturals... Creiem que això pot ajudar molt al futur.
Per què és rellevant la feina d'associacions com la vostra?
Som una entitat petita, però tenim clar que la feina que fem, tot i tenir un impacte local petit, té molt de sentit perquè la situació actual en l'àmbit de les migracions ens fa veure que hi ha moltíssimes vulneracions de drets humans, tant en el país d'origen com en el trajecte migratori de les persones. Aquestes vulneracions dels drets humans són aspectes que estan determinant molt la qualitat de vida de les persones migrades, i de les persones de les comunitats migrants d'orígens. Creiem que el projecte també està connectat a la feina que fem a Ghana, a un projecte que realitzem per empoderar comunitats locals i el desenvolupament comunitari. Dur a terme aquest projecte té tot el sentit de món actualment, perquè hi ha molta feina a fer per mirar de capgirar aquesta situació. És molt complex, però creiem que en l'àmbit local es poden fer moltes coses.
També pensem que és molt important que a través del projecte i les accions del projecte, prenguem consciència. Perquè aquesta consciència pot crear oportunitats i provocar una certa pressió política, perquè hi hagi canvis en l'àmbit estructural. Nosaltres no canviarem grans realitats amb un petit projecte, però sí que podem canviar la condició de persones concretes i generar consciència en comunitats locals. Molts projectes petits a molts llocs del món, poden generar canvis conjuntament.
Quin és el paper de la societat?
Cadascú de nosaltres ens podem implicar d'alguna manera en realitats que tenim properes i que al final estan connectades amb realitats llunyanes. La realitat de l'exclusió social, per exemple, té a veure amb molts factors que interactuen i no ser únics. Dintre del nostre dia a dia, com a ciutadans, podem fer moltes coses: podem implicar-nos en una entitat social que estigui treballant per la inclusió, podem fer-nos voluntaris, fer un donatiu - si no tenim temps-, firmar una petició per fer pressió política... com a societat ens cal organitzar-nos, i a través d'aquesta organització, exercir el poder que tenim. A vegades aquest poder pot ser limitat, però si no l'exercim les coses encara seran pitjors. Socialment, és molt important que hi hagi consciència que tenim capacitat d'incidir. Cal que defugim del discurs del "no hi ha res a fer", perquè en realitat sí que hi ha molt a fer. I amb el compromís de tothom tenim capacitat d'incidir.
I l'administració?
Ens trobem en un context complicat, en l'àmbit europeu. La Unió Europea té unes polítiques migratòries que són restrictives, i molts cops acaben criminalitzant els processos migratoris i en contrapartida les persones. Un exemple clar d'això és el control fronterer, i el fet d'estigmatitzar les persones per voler arribar al continent europeu i alhora barrejar-ho amb factors com la delinqüència -encara que siguin coses que no tinguin res a veure-. Aquest enfocament en què ens trobem, condiciona les polítiques a nivell dels estats. Per això creiem que cal plantejar un altre enfocament. Hem de tenir en compte que les migracions són un fenomen històric, que remunta a l'inici de la humanitat i com a tal, no ens n'hem de preocupar. El que ens ha de preocupar, a contrapartida, és la violència estructural i la desigualtat que generen les migracions. Creiem que hem de generar oportunitats i millorar les condicions de vida per aquelles persones que busquen una de millor. La feina que cal fer és deixar de centrar les polítiques dels països enriquits en controlar les fronteres i reproduir el discurs de la por, i que es prioritzi la cooperació i la justícia global. Actualment, tenim un sistema econòmic on hi ha uns països enriquits que generen un espoli a països empobrit. Això genera molta violència i causa la migració; motiu pel qual aquestes persones busquen oportunitats fora de les seves fronteres.