Sílvia Mora és la presidenta de l'Associació Cultura Tretze, que realitza tasques d'acollida, integració i orientació a persones en situació de vulnerabilitat a L'Hospitalet de Llobregat. L'equitat, l'empoderament, la participació i el suport són alguns dels valors que treballen actualment en el projecte Metamorfosi Social en Femení, que realitzen conjuntament amb la Fundació La Caixa.

Què és l'Associació Cultura Tretze?

L'Associació Cultura Tretze fa més de 30 anys que treballa a L'Hospitalet de Llobregat per les persones vulnerables i en risc d'exclusió social. En especial amb aquelles persones que són migrades. En aquests 30 anys hem anat canviant i flexibilitzant les nostres activitats, adequant-les a les necessitats que la societat ha anat demanant. El projecte de Metamorfosi Social en Femení, que realitzem amb la Fundació La Caixa, és un dels centrals, i el més important de l'entitat.

Quin és l'objectiu del projecte Metamorfosi Social en Femení?

L'objectiu d'aquest projecte és empoderar les persones vulnerables, per tal d'afavorir i acompanyar el seu desenvolupament personal. Això passa per treballar tot allò relacionat amb la inclusió social. Detectant situacions que provoquen risc d’exclusió social com ara la situació administrativa, que els impedeix treballar amb contracte, la dificultat en les gestions burocràtiques, la manca de suport emocional…

A quins col·lectius va adreçat el projecte principalment?

Els beneficiaris són els joves, les dones i les famílies. Després d'haver realitzat tasques d'acollida o d'acompanyament, hem pogut veure que aquests col·lectius són més vulnerables. D'una banda, tenen més necessitats i, d'altra banda, més factors de risc, que comporten vivències i situacions més complexes. Pel que fa als joves, destaquem especialment la franja d'edat dels 12 als 18 anys. I pel que fa a les dones, destaquem casos de dones migrades, que sovint tenen l’afegit de ser una família monoparental, que presenten situacions de violència masclista o situacions econòmiques complicades... Un altre factor que afecta també, és la manca d'una xarxa social sòlida. Això comporta que necessitin ser acompanyades en un procés d'empoderament, per tal d'adquirir eines i coneixements per millorar la seva vida i també la seva participació en la societat.

La vostra associació es diu Cultura Tretze. Considereu que la cultura és un element que contribueix en l'empoderament personal i la cohesió social?

Pensem que la cultura és molt important per fomentar la cohesió social. El fet de conèixer la cultura del lloc on vius, i el fet de poder-ho fer sense deixar la cultura pròpia de les teves arrels, és molt positiu. Es tracta de poder barrejar cultures, per fomentar la diversitat i que es converteixi en quelcom enriquidor.

Quina importància té la llengua com a element de cohesió social?
La llengua és un element de cohesió social perquè permet, a través de la comprensió i l'expressió, entendre la societat on vivim. Alhora ens dona l'oportunitat de participar en aquesta societat, i així interaccionar amb diverses persones.

I en aquest sentit, considereu que la sociabilització i el fet de teixir entorn un element imprescindible pel vostre projecte?

Comentàvem que el punt central del nostre projecte es basa sovint en l'aprenentatge de la llengua, i precisament és així per fomentar la socialització que apuntem. Parlem de la llengua, no en un sentit gramatical, sinó en un sentit social. Perquè les persones puguin ser autònomes i puguin participar en la societat. El fet de fomentar la participació comporta que la socialització augmenti: des de poder comunicar les necessitats dels fills als centres educatius, a fer tasques de compra o participar en qualsevol activitat que es realitzi a la ciutat. Fer xarxa comporta que coneguin més serveis, i alhora hi hagi un intercanvi de suport amb persones que estan a la seva mateixa situació, o d'altres que també participen en aquesta inclusió social.

I com afecta l'ocupabilitat a la tasca que desenvolupeu?

Millorar l'ocupabilitat és bàsic. Considerem que participar en la societat des de l'àmbit laboral és molt important. Es tracta d'un entremat de relacions: el fet d'anar a treballar, en certa manera, et permet relacionar-te amb altres persones i alhora conèixer els teus drets i deures. La llengua la considerem una part crucial, però l'ocupabilitat i la inserció al mercat laboral és un altre dels objectius principals. Si sumem tot això, ajudem a millorar la situació econòmica i a potenciar l'arrelament.

També feu una tasca pedagògica sobre la conscienciació de violència masclista. Explica'ns alguns detalls sobre això.

En aquest àmbit, des de l'associació col·laborem amb les referents de benestar emocional dels Centres d'Atenció Primària; i un dels aspectes que treballem de forma transversal és el tema de la salut mental. Treballar la conscienciació vers la violència masclista és un tema molt rellevant a treballar dins del nostre projecte. Ens trobem amb moltes situacions que pateixen les dones que a vegades no les identifiquen com a la violència masclista, tot i realment ser-ho. Davant això és important fer front aquestes situacions, i saber que poden prendre mesures, que compten amb un suport i una ajuda per superar aquesta xacra.

Perquè considereu que la tasca d'associacions, com la vostra, és necessària?

El paper de les entitats i les associacions és bàsic per visibilitzar totes les realitats socials que ens envolten. Tenim més flexibilitat i estem propers a la societat. Aquest fet a vegades ens diferencia de l'administració pública o grans empreses i entitats, que no estan tant a peu de carrer. Les entitats garanteixen aquesta proximitat i coneixença, i alhora poden transmetre i explicar aquesta realitat social.

Quin repte de futur tenim com a societat?

Tenim el repte d'una societat més justa, perquè evidentment ara no ho és. Tots podem tenir prejudicis, però hem de saber identificar-los i hem de saber també lluitar contra aquests. Així avançarem cap a una societat més justa, que no posi tantes traves.

I com podem trencar aquest desconeixement?

Això passa també per tenir una actitud més crítica en general. D'una banda, amb els mitjans de comunicació, però, d'altra banda, també amb aquelles idees més populistes de partits de caràcter feixista. I finalment ser més crítics també implica empoderar la societat, per tenir opinió pròpia i fonamentada.

I per acabar, com podem trencar amb els prejudicis?

L'educació és un element fonamental per trencar els prejudicis, és bàsic. Però cal reconèixer que és una tasca complicada, perquè aquestes competències s'assoleixen durant l'adolescència. El fet de tenir tota la informació del seu entorn, és el que permet als joves empoderar-se per tenir criteri propi, i lluitar contra aquests populismes.